Els monuments funeraris estudiats i consolidats fins el moment al Collsacabra, situen l'ocupació del territori a la primera edat del ferro (4700 ac)
La datació de la zona dolmènica del Collsacabra és de les més antigues de la península
Tavertet ha posat punt i final a la sisena edició del Collsacabra Viu amb la seva tradicional programació que convida al visitant a conèixer i gaudir de l’entorn, la cultura i els productes locals.
De l’entorn i de la seva antiguitat, parlava la Dra. Anna Bach Gómez a la seva xerrada “Estat de les excavacions arqueològiques a Tavertet” on informava a l’audiència de l’avanç d’aquesta investigació, de la qual és la directora, i que continua la tasca iniciada al 2014 per Castells, Molist i Cruells arran de les indicacions i documentació aportada per Jordi Sanglas. Amb imatges dels diferents jaciments va anar desgranant les darreres conclusions a les que van arribant a mida que avancen les excavacions “la connexió Cabrera-Guilleries, és evident, així com que el Ter era una via de connexió permanent”. Al Collsacabra hi ha més de 70 punts, jaciments, de totes les cronologies, una impressionant concentració de megàlits i diferents restes que permeten als arqueòlegs endinsar-se en els usos i costums d’aquests primers pagesos, “podem saber de l’explotació intensiva dels recursos per exemple a través de l’extensa dispersió de fragments de bou. Els estudis isotòpics mostren que els naixements d’aquests animals eren en diferents estacions de l’any amb el que es pensa que hi ha una intervenció humana que perseguia tenir carn durant tot l’any”. Les feines continuen a la Torre dels Pixarelles i al Pla del Castell, mentre que d’altres descobriments, un cop estudiats i consolidats, s’han tornat a cobrir per preservar el seu bon estat, com el cas del jaciment de la Pineda de la Serra, considerat un dels primers monuments funeraris amb megalitisme dels primers pagesos de la zona.
En clau de present del territori, l’activitat estrella de Tavertet que sempre genera gran expectació, la tirolina gegant a la cinglera, va funcionar durant tot el dissabte i el matí de diumenge. Tot i el dies ventosos, grans i petits sobrevolaven la immensitat dels cingles i n’hi havia qui repetia.
Dissabte, una bona mostra de parades d’artesania repartides al llarg de la Plaça de l’Església mostraven i venien els seus productes a les persones visitants i curioses que s’apropaven. A les onze del matí l’activitat Taller de pell es duia a terme a la Sala Polivalent. I al vespre, l’Església de Sant Cristòfol acollia, un any més, l’actuació del Cor D’Homes d’Osona. Un concert que genera cues i adeptes a parts iguals, que va tornar a omplir de gom a gom l’església. La sortida astronòmica al Pla de les Llenties a càrrec de Josep Orri i Miquel Torrent, on es va fer necessari un bon abric i on tampoc molestava un bon barret, tancava la jornada.
El fi de festa arribava amb un diumenge fresc i també ventós, acompanyat de la cobla Genisenca, la ballada de sardanes i els inflables pels més menuts. Un any més, un munt d’activitats que posen en relleu el valor actual i ancestral del territori del Collsacabra, de la mà dels ajuntaments de L’Esquirol, Rupit i Pruit i Tavertet, que duen a terme aquesta iniciativa mancomunada que any rere any, consolida la seva programació i el valor de la proposta.