PIMEC recela d'un projecte de Pressupostos de l'Estat expansiu en despesa corrent, injust en inversions i mancat de reformes profundes

El projecte persevera en la inversió en infraestructura ferroviària no prioritària i desatén les necessitats d’inversió relacionades amb les noves revolucions tecnològiques, clau de la productivitat futura.

Barcelona, 17 d’abril del 2018. PIMEC ha fet una primera valoració del projecte de Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) per al 2018 presentat al Congrés de Diputats. Més enllà de l’actual incertesa sobre la seva aprovació, la patronal vol destacar que considera que es tracta d’un pressupost continuista que no aborda els principals reptes de l’economia per al futur més immediat.

El PGE preveu abaixar el dèficit pressupostari del 3,1% al 2,2%, un objectiu que la mateixa Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) ha considerat difícil d’assolir. En general, les optimistes previsions del PGE es fonamenten en la continuïtat del creixement conjuntural, basat en la incorporació massiva de població des de l’atur, el dinamisme de les exportacions i una forta inversió privada mercès a la generosa política monetària. No queda clar, però, que el creixement es basi en millores de productivitat que en garanteixin la sostenibilitat a mitjà termini.

Amb tot, tal com també ha denunciat l’AIReF, un any més s’incompleix la llei d’estabilitat pel que fa a la reducció de l’endeutament públic, just en un moment en què el canvi en la política monetària comprometrà la sostenibilitat de les finances públiques dels pròxims anys. Les previsions del PGE es veuran afectades per una pujada dels tipus d’interès a la Zona Euro en acabar el programa de compra de deute del BCE, per la constant apreciació de l’euro, així com per la incertesa global i el proteccionisme creixent a grans mercats com els Estats Units i la Xina, i a altres de propers com Algèria i Turquia.

El PGE preveu un augment de la inversió real del 15%, amb més de 3.000 milions € destinats a línies d’alta velocitat (bàsicament, AVE, tot i el conegut baix retorn que aquesta inversió té) i només un terç d’això al Corredor Mediterrani. Catalunya representaria el 13% de la inversió projectada, encara per sota del seu pes econòmic i demogràfic a l’Estat. Addicionalment, aquest èmfasi en inversions tradicionals fa que es desatengui la necessitat d’abordar amb decisió les inversions relacionades amb les diverses revolucions tecnològiques que determinaran els guanys de productivitat de les economies del futur (digitalització, robotització, intel·ligència artificial, etc.). Aquest fet és especialment greu tenint en compte les dificultats que el sector privat ha tingut per abordar aquestes inversions, atès el gran esforç en desendeutament privat que s’ha vist obligat a fer.

Continua la tradició de no executar les inversions com a variable per quadrar el dèficit. La inversió executada el 2016 era encara més baixa, el 9% del total en el cas de l’Administració General de l’Estat, i el 6% en el cas dels organismes i agències estatals. PIMEC continua reclamant que s’ampliï i es faci efectiva la inversió estatal a Catalunya abordant obres clau al territori, actualment aturades.

L’augment previst dels ingressos fiscals per sobre del 6% es combina amb una pujada de partides de despesa corrent. Els sous dels funcionaris, per exemple, s’apugen per sobre del que estableixen els convenis col·lectius al sector privat (1,7% enfront d’una mitjana de l’1,5%), sense que l’evolució dels preus ho justifiqui. A més, el recent Acord amb els sindicats de la funció pública vincula les futures pujades salarials al creixement del PIB, de manera que el 2020, per exemple, els sous públics podrien arribar a un augment anual del 3%, xifra que difícilment assolirà la inflació. PIMEC considera que la remuneració de l’administració pública hauria d’estar més vinculada a la seva eficiència i rendiment.

De la mateixa manera, PIMEC troba encertada, en part, la pujada de les pensions mínimes, però troba a faltar que el Govern de l’Estat impulsi una profunda reforma del sistema de pensions i de Seguretat Social en el marc del Pacte de Toledo. La patronal ha comparegut recentment al Congrés de Diputats per exposar les seves propostes en relació a aquest tema.

En relació a la planificació energètica cap a un model més descarbonitzat, aquests pressupostos no suposen cap avenç; no hi ha cap indici d’això en el finançament dels costos històrics que recauen sobre el sistema elèctric. Complementant aquesta informació destaca que el pressupost del Ministeri d’Energia, Turisme i Agenda Digital creix un 0,8% per sota de la mitjana, i el pressupost de l’IDAE -mobilitat eficient i sostenibilitat- es manté igual que el 2017 (50 milions). Així, s’intueix que no hi ha un veritable esforç per reduir la nostra dependència energètica del petroli, que enguany assoleix els preus més alts des de 2014 i afecta de forma negativa la competitivitat de la nostra economia.

De la mateixa manera que les pensions, l’energia o l’administració pública, segueix pendent la reforma del finançament autonòmic, sobre la qual el Govern de l’Estat ja podria fer una proposta de partida, malgrat les complexes circumstàncies polítiques actuals a Catalunya.