Osona vol convertir granges en desús en explotacions de bolets d'alt valor gastronòmic i obrir noves oportunitats per a la restauració
El projecte Boletus, presentat el 20 d'octubre a Vic, planteja reconvertir instal·lacions ramaderes sense activitat en espais de cultiu de bolets.
La iniciativa, impulsada en el marc d'Osona Biocircular, aposta per una xarxa de petits productors, un model compartit de comercialització i la diversificació de l'economia agroalimentària de la comarca.
Osona ha presentat una iniciativa innovadora que vol aprofitar les instal·lacions ramaderes en desús per desenvolupar una nova activitat productiva vinculada al cultiu de bolets d'alt valor afegit.
El projecte, anomenat Boletus, es va donar a conèixer el dimarts 20 d'octubre de 2026 a l'Auditori del Recinte Firal El Sucre de Vic, en una jornada que va reunir una seixantena de persones interessades en les possibilitats de desenvolupament d'aquest sector.
La proposta s'emmarca en l'estratègia Osona Biocircular, coordinada per Creacció amb la col·laboració de la Mancomunitat La Plana, i té com a objectiu impulsar noves oportunitats de negoci per a pagesos, ramaders i emprenedors.
El projecte vol donar resposta a dos reptes: trobar nous usos per a instal·lacions que han quedat sense activitat i aprofitar les oportunitats d'un mercat amb demanda de bolets cultivats i una dependència important de les importacions.
Unes 2.000 granges i instal·lacions ramaderes en desús
Un dels elements que justifiquen la iniciativa és l'existència d'un important volum d'instal·lacions agràries que actualment no desenvolupen activitat productiva.
Segons les dades exposades durant la presentació, a Osona hi ha aproximadament 2.000 granges i naus ramaderes en desús.
Aquesta realitat representa un repte territorial, però també una oportunitat per impulsar activitats econòmiques alternatives.
La reconversió d'una part d'aquestes instal·lacions podria permetre aprofitar infraestructures existents i reduir la necessitat de construir nous espais productius.
Tanmateix, no totes les granges es poden adaptar automàticament al cultiu de bolets. Caldrà valorar les condicions tècniques, sanitàries, urbanístiques i ambientals de cada instal·lació.
Un model modular per facilitar l'entrada de nous productors
Boletus planteja desenvolupar un sistema de producció estandarditzat, amb unitats de cultiu que es puguin adaptar a diferents instal·lacions.
Entre els models estudiats hi ha espais productius d'uns 40 metres quadrats, concebuts per facilitar l'inici de l'activitat amb una inversió continguda.
Les estimacions tècniques exposades apunten a una capacitat potencial d'aproximadament 1.000 quilos mensuals per unitat, sempre que es compleixin les condicions de producció necessàries.
Aquestes xifres constitueixen previsions del model i no resultats acreditats de totes les instal·lacions.
El cultiu requereix controlar variables com la temperatura, la humitat, la ventilació, la il·luminació i les condicions de fructificació.
La regularitat de la producció i la qualitat del producte seran factors determinants per accedir als canals comercials.
Una xarxa de microproductors amb serveis compartits
Una de les principals singularitats de Boletus és que no pretén desenvolupar una única gran explotació, sinó construir una xarxa de petits productors.
Aquest model podria facilitar l'accés a serveis compartits d'assessorament, formació, control de qualitat, transformació, logística i comercialització.
La coordinació entre productors també permetria establir criteris comuns de producció i disposar d'una oferta més regular.
El projecte treballa en proves pilot per validar els processos tècnics i econòmics abans d'estendre el model.
Entre les experiències compartides durant la presentació destaca la d'Ignasi Homs, agricultor de Santa Eugènia de Berga, que ha explicat la reconversió d'una explotació porcina cap al cultiu de bolets.
Aquest tipus d'experiències permeten conèixer les possibilitats reals de diversificació i identificar els reptes que cal superar.
Un mercat amb demanda i dependència de les importacions
L'Institut Cerdà ha elaborat un estudi per analitzar les oportunitats comercials del cultiu de bolets.
La producció mundial està fortament concentrada a l'Àsia, especialment a la Xina, mentre que el mercat europeu presenta una distribució més diversificada.
Catalunya disposa de demanda de bolets cultivats que no es cobreix íntegrament amb producció pròpia.
Aquesta situació pot generar oportunitats per a iniciatives que ofereixin producte fresc, regularitat de subministrament i una logística de proximitat.
Tanmateix, la viabilitat comercial dependrà dels costos de producció, dels preus de venda, de la competència i de la capacitat per arribar als clients professionals.
Els bolets cultivats, un ingredient d'interès per a la gastronomia
Els bolets ocupen un lloc destacat en la cuina catalana i formen part de la identitat gastronòmica d'Osona.
Tradicionalment, el seu consum s'ha vinculat a la temporada de tardor i a la recol·lecció d'espècies silvestres.
El cultiu controlat permet, en canvi, treballar amb determinades espècies durant períodes més amplis de l'any i planificar millor el subministrament.
Per als restaurants, aquesta possibilitat pot resultar especialment interessant, perquè facilita la incorporació de bolets a cartes i menús amb una major regularitat.
A més, les diferents espècies cultivables ofereixen textures, aromes i aplicacions culinàries diverses, des de saltejats i guisats fins a arrossos, cremes, entrants i elaboracions de cuina contemporània.
La diferenciació gastronòmica pot basar-se tant en la qualitat del producte com en la seva frescor, traçabilitat i vinculació territorial.
La restauració, un possible canal de comercialització
Una de les qüestions determinants per al futur de Boletus serà la connexió entre els productors i els compradors.
Els restaurants, hotels i empreses de restauració col·lectiva poden constituir canals comercials interessants, sempre que l'oferta s'adapti a les seves necessitats.
Els professionals de la cuina valoren aspectes com la qualitat, la regularitat, la presentació, el preu i la disponibilitat.
Per això, el desenvolupament d'una xarxa de productors hauria d'anar acompanyat d'una estratègia comercial que permeti identificar les demandes del sector.
La col·laboració amb els restauradors també podria facilitar la introducció de noves varietats cultivades i el desenvolupament de propostes gastronòmiques diferenciades.
Economia circular i diversificació agroalimentària
El projecte s'inscriu en una estratègia territorial més àmplia orientada a diversificar l'economia agroalimentària d'Osona.
La comarca presenta una elevada especialització en la indústria alimentària i en la producció ramadera, especialment porcina.
Aquest model ha contribuït decisivament al desenvolupament econòmic, però també planteja reptes ambientals i de diversificació.
La reutilització d'instal·lacions, l'aprofitament potencial de recursos forestals per elaborar substrats i la creació de noves activitats productives encaixen amb els principis de la bioeconomia circular.
La iniciativa també pot afavorir l'emprenedoria rural i obrir oportunitats per a empreses vinculades a l'enginyeria, la logística, la transformació alimentària i la comercialització.
Una oportunitat per connectar producció, gastronomia i turisme
Si el projecte aconsegueix consolidar una xarxa de productors, també podria obrir possibilitats en l'àmbit del turisme gastronòmic.
Les visites a instal·lacions de cultiu, els tallers de divulgació micològica i les experiències gastronòmiques vinculades als bolets cultivats podrien complementar l'oferta turística de la comarca.
Aquestes possibilitats, però, corresponen a una fase potencial de desenvolupament i no formen part d'una oferta turística consolidada.
Per al sector de l'hostaleria i la restauració d'Osona, el projecte Boletus constitueix una iniciativa a seguir de prop per la seva capacitat d'apropar nous productes als professionals de la cuina i generar oportunitats de col·laboració amb el sector primari.
La proposta posa de manifest que la innovació agroalimentària pot contribuir a diversificar l'economia, aprofitar infraestructures existents i reforçar el valor dels aliments produïts al territori.