Per un grapat de dòlars. Cadires de plata: quan la representativitat democràtica perd pes davant la capacitat econòmica
El Ple de la Cambra de Comerç de Barcelona ha aprovat definitivament l'ampliació de les anomenades cadires de plata, incrementant de dues a deu les vocalies reservades a empreses que accedeixen al Ple mitjançant una aportació econòmica anual.
La decisió s'ha adoptat després d'una de les votacions més ajustades dels darrers anys: un empat a 29 vots que s'ha resolt gràcies al vot de qualitat de la presidència.
Més enllà del resultat de la votació, el debat que s'obre és profund i afecta directament el model de governança d'una institució que, convé recordar-ho, és una corporació de dret públic i, per tant, representa el conjunt del teixit empresarial, no únicament aquelles empreses amb una major capacitat econòmica.
No és un debat entre grans i petites empreses
Les grans empreses són una peça imprescindible de l'economia catalana. Generen ocupació, inversió i competitivitat, i la seva presència als òrgans de representació empresarial és legítima i necessària.
Tanmateix, la qüestió de fons no és aquesta.
El debat és si la incorporació de noves vocalies vinculades a aportacions econòmiques ha de produir-se a costa de reduir el nombre de representants escollits democràticament pels empresaris.
Amb la reforma aprovada, el Ple continuarà integrat per seixanta vocals, però els representants elegits directament pel cens empresarial es redueixen de cinquanta-dos a quaranta-quatre. Les vuit noves cadires de plata substitueixen, per tant, vuit representants que fins ara eren escollits mitjançant sufragi pels diferents sectors econòmics.
Menys representació sectorial i territorial
Aquest és probablement l'aspecte més rellevant de la reforma.
Els vocals elegits directament provenen dels diferents grups i epígrafs del cens electoral de la Cambra, que garanteixen la representació dels diversos sectors econòmics i de la seva pluralitat.
La reducció del nombre de vocals electes implica inevitablement una revisió dels epígrafs i dels grups electorals. Alguns sectors veuran reduïda la seva representació, altres hauran d'agrupar-se i, en conseqüència, serà més difícil que activitats formades majoritàriament per microempreses, autònoms i pimes puguin obtenir veu pròpia dins del Ple.
Aquest efecte és especialment significatiu per a sectors com l'hostaleria, la restauració, el turisme, el comerç de proximitat, els serveis personals o moltes activitats desenvolupades al territori rural, que constitueixen una part essencial de l'economia catalana.
Una qüestió de qualitat democràtica
Les Cambres de Comerç no són patronals ni associacions privades. Exerceixen funcions públiques i representen el conjunt del cens empresarial.
Per aquest motiu, qualsevol modificació que redueixi el pes dels representants elegits democràticament mereix una reflexió serena.
El dret de vot dels empresaris continua existint, però el seu pes relatiu disminueix quan una part més gran del Ple passa a estar integrada per vocals que no han estat escollits mitjançant sufragi, sinó a través d'una aportació econòmica.
La pregunta és inevitable: quin missatge rep una microempresa o una petita empresa quan observa que el nombre de representants elegits directament disminueix mentre augmenten les vocalies reservades a qui pot assumir una aportació anual molt elevada?
El finançament no hauria de substituir la representació
És evident que les Cambres necessiten recursos per desenvolupar la seva activitat.
Aquest objectiu és legítim i compartit.
Ara bé, també és legítim preguntar-se si el finançament institucional s'ha d'obtenir reduint els espais de representació democràtica.
La qualitat d'una institució no es mesura únicament pels recursos que gestiona, sinó també per la confiança que genera entre aquells a qui representa.
Les pimes continuen sent la immensa majoria
A Catalunya, igual que al conjunt de l'Estat, més del 99% del teixit empresarial està format per microempreses, petites empreses i autònoms.
Aquestes empreses constitueixen la base de l'activitat econòmica, generen ocupació, mantenen viu el territori i sostenen bona part dels serveis de proximitat.
Per aquest motiu, qualsevol reforma que redueixi la seva capacitat de representació institucional hauria de ser objecte d'un ampli consens.
La votació celebrada al Ple posa precisament de manifest que aquest consens no existeix. Una decisió adoptada després d'un empat i resolta pel vot de qualitat de la presidència difícilment pot interpretar-se com una reforma àmpliament compartida.
Una reflexió que va més enllà d'una votació
El debat sobre les cadires de plata no és una confrontació entre grans i petites empreses.
És una reflexió sobre quin model de representació volem per a les institucions econòmiques del país.
Les grans empreses han de continuar formant part de la Cambra de Comerç, però això no hauria de comportar la pèrdua d'espais de representació democràtica dels sectors que conformen la immensa majoria del teixit empresarial.
Quan disminueixen les vocalies escollides pels empresaris, no només es redueix un nombre de seients. També es debilita la pluralitat sectorial, la representació territorial i la capacitat que les microempreses i les pimes continuïn participant, en igualtat de condicions, en la definició de les polítiques econòmiques que les afecten.
En definitiva, el debat no és quin és el preu d'una cadira. El debat és quin valor atorguem al vot dels empresaris i al principi de representació democràtica que hauria de presidir qualsevol corporació de dret públic.