Actualitat

El Pla és una de les accions incloses en l’Estratègia del Pirineu i té l’objectiu d’ordenar la gestió d’aquesta xarxa de titularitat municipal

S’identificaran els trams crítics de la xarxa a partir de l’estudi dels riscos geològics i, en col·laboració amb la resta d’administracions, es pretén harmonitzar les diverses línies de subvencions

A finals de 2026, el Departament enllestirà un protocol d’actuació en casos d’emergència sobre la xarxa viària municipal, també amb participació interadministrativa

El Departament posa a disposició de la ciutadania un resum explicatiu de l’Estratègia del Pirineu i d’algunes de les principals actuacions que s’hi inclouen

Les accions contingudes en l’Estratègia formen part de l’esforç del Govern “per acompanyar el desenvolupament de les comarques pirinenques, ajudar-les a entomar i respondre als principals reptes del nostre temps i a esdevenir l’escenari dels projectes vitals dels seus residents i dels nous que hi vulguin arrelar”, ha dit la consellera Paneque

El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha endegat l’elaboració d’un Pla de millora dels accessos a nuclis de població de les comarques de muntanya i de l’Aran amb la voluntat d’ordenar la gestió d’aquesta extensa xarxa de titularitat municipal. El Pla identificarà trams crítics per prioritzar, en col·laboració amb les altres administracions, el manteniment i la reparació, al mateix temps que s’harmonitzaran les diverses subvencions que concedeixen els ens públics.

El Pla és una de les actuacions incloses en l’Estratègia del Pirineu, l’instrument d’acció transversal de la Generalitat per generar oportunitats per a les persones que viuen i treballen en aquest territori i contribuir així a un futur sostenible, pròsper i amb segell propi. L’Estratègia inclou una trentena d’actuacions actives, de les quals una quinzena les impulsa el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i, la resta, els diversos departaments de la Generalitat competents i altres organismes.

Tant l’Estratègia del Pirineu com la nova Llei d’alta muntanya “formen part del nou corpus legal i normatiu que està desplegant el Govern català per acompanyar el desenvolupament de les comarques pirinenques i de l’Aran, ajudar-les a entomar i respondre als principals reptes del nostre temps i a esdevenir l’escenari dels projectes vitals dels seus residents i dels nous que hi vulguin arrelar”, en paraules de la consellera Sílvia Paneque.

Una xarxa molt més extensa que la de carreteres

En el cas del Pirineu, territori amb una orografia complicada i amb població molt disseminada, els camins constitueixen la categoria més extensa de la seva xarxa viària, però no compten amb cap marc legal propi, a diferència de les carreteres. Així, per exemple, a tot l’Alt Pirineu i Aran es comptabilitzen 933 km de carreteres de les xarxes bàsica, comarcal i local, mentre que només el Pallars Sobirà ja té 2.860 km de camins, tant rodats com no rodats, d’acord amb l’inventari de camins comarcal realitzat l’any 1999. Es tracta d’una desproporció que es manté en l'àmbit municipal.

“Els camins que donen accés a la major part dels nuclis són de titularitat municipal, d’ajuntaments sovint petits i amb pocs recursos, amb dificultats per fer-se càrrec del manteniment ordinari i, encara més, per afrontar actuacions urgents en cas de fenòmens com ara esllavissades o despreniments”, que són “cada vegada més freqüents en un escenari de canvi climàtic”, ha recordat la consellera Paneque.

Aquest fet motiva la intervenció d’administracions supramunicipals, com ara consells comarcals, diputacions o la mateixa Generalitat, a través de diferents departaments, mitjançant subvencions que concedeix cada ens, cadascuna amb un abast, condicions o periodicitat pròpies.

El Pla de millora dels accessos a nuclis vol servir, doncs, com a marc consensuat entre totes les administracions per prioritzar i coordinar les actuacions en l’extensa xarxa de camins rodats. Així, abordarà tant actuacions de manteniment de la xarxa veïnal, entesa com la que dona accés als nuclis de població, com actuacions de correcció dels efectes de fenòmens meteorològics i/o geològics extraordinaris i de prevenció en aquells punts especialment sensibles als geoperills.

El futur Pla, doncs, “forma part dels esforços del Govern per assegurar el dret a la mobilitat dels veïns i veïnes del Pirineu, una necessitat bàsica que contribueix a arrelar la població i evitar el despoblament”, ha explicat la consellera Sílvia Paneque.

Cartografiar i identificar els trams més vulnerables

El Departament, a través de la Direcció General de Polítiques de Muntanya, treballa amb l’objectiu d’enllestir el Pla i posar en marxa els mecanismes de coordinació que se’n derivin l’any 2030. Per assolir aquest objectiu, ja s’han iniciat les actuacions prèvies. Així, en primer lloc, el Departament està treballant per identificar i cartografiar la xarxa veïnal de camins rodats -pavimentats o no- d’ús públic de comunicació entre nuclis habitats i d’aquests amb la xarxa de carreteres legalment definida.

Posteriorment, amb la col·laboració de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), s’identificaran les seccions o trams crítics de la xarxa a partir d’episodis o patologies prèvies i de l’estudi dels riscos geològics. Atesa l’extensió d’aquesta xarxa de camins, es durà a terme un assaig metodològic en alguns municipis i, un cop validat el sistema, la identificació dels camins i els punts de més risc s’estendrà a la resta de l’àmbit pirinenc.

Això permetrà impulsar la col·laboració amb els titulars de la xarxa (els ajuntaments) i els ens amb delegació de competències (consells comarcals i Conselh Generau d’Aran) per establir eines de planificació i priorització de les actuacions de manteniment.

Protocol per a actuacions d’emergència sobre els camins

Com a següent pas en l’elaboració del Pla, s’afrontarà l’harmonització dels ajuts: concreció de les actuacions subvencionables, de les línies, de la tipologia dels beneficiaris i dels ens actuants, amb criteris d’eficiència i evitant duplicitats.

Igualment, la Direcció General de Polítiques de Muntanya i l’ICGC treballen per poder comptar a finals de 2026 amb un protocol d’actuació en el cas d’urgències i emergències, amb participació interadministrativa, per a la reparació dels camins un cop s’hagi produït algun esdeveniment que hagi causat desperfectes, com ara esllavissades.

A més de presentar el Pla al darrer Consell Rector de l’IDAPA, el Departament de Territori n’està informant a la resta de departaments de la Generalitat que també intervenen en l’àmbit dels camins, com també a les diputacions, els consells comarcals i el Conselh Generau d’Aran.

L’Estratègia del Pirineu: una trentena de projectes tractors

El Departament ha posat a disposició de la ciutadania en el seu web un document de resum de l’Estratègia del Pirineu que dona resposta a les preguntes més freqüents sobre aquesta iniciativa. L’àmbit territorial de l’Estratègia abasta l’Aran i les vuit comarques pirinenques de l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Solsonès, el Berguedà i el Ripollès; en total, 144 municipis que ocupen el 28,3% de la superfície de Catalunya i un 2% de la seva població.

Té vigència fins a l’any 2030, però el seu desplegament és progressiu i adaptatiu. La impulsa el Govern català, amb la participació dels diversos departaments, que executen les actuacions d’acord amb les seves competències. L’Estratègia ja s’ha sotmès a diversos processos participatius i d’escolta activa de les necessitats del territori entre els anys 2022 i 2024.

El 2026 s’han redefinit les accions previstes, que s’han acabat concretant en una trentena d’actuacions estratègiques. Aquest caràcter és causat per la seva capacitat tractora de l’economia, palanca de canvi, per posar en valor els actius territorials, pel seu caràcter innovador, l’impacte supramunicipal o la viabilitat econòmica, entre d’altres. Totes les actuacions incloses es financen amb els pressupostos ordinaris dels departaments de la Generalitat, però també poden ser cofinançades pels altres actors implicats.

L’Estratègia té vuit eixos d’actuació i en el document accessible a la web del Departament es poden consultar alguns que ja s’estan impulsant per cada eix:

1. L’habitatge, eina clau per a l’arrelament al Pirineu. El Pla específic d’habitatge de les àrees rurals, en elaboració, treballarà per fer efectiu el dret a l’habitatge permanent mitjançant la rehabilitació, la recuperació d’habitatges buits o en ruïnes i l’ajust de les tipologies de protecció oficial a les necessitats dels territoris rurals.
2. El Pirineu, territori de coneixement. Ampliació de l’Observatori del Montsec, infraestructura de recerca i tecnologia gestionada per l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), amb un nou telescopi i la implantació de noves empreses en l’àmbit del Teleport. En aquest eix s’inclou també el CIM Neu, un centre d’innovació de la muntanya i la neu a Camprodon impulsat per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) i la UPC.
3. Una gestió forestal sostenible, la fusta com a recurs. Ja es troba en funcionament el Centre de Biotransformació del Mediterrani, a les instal·lacions del Hub forestal del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) a Olius. Permet accelerar l’ús i la valorització de la fusta local i fomentar la bioeconomia del territori. També dins d’aquest eix s’impulsen xarxes municipals de calefacció que empren estella forestal de proximitat.
4. Un model propi de mobilitat pirinenca. A més del Pla de millora dels accessos a nuclis de població, inclou actuacions de condicionament a l’N-260, la C-1412b i la C-28. D’altra banda, a l’octubre es constituirà la Taula de mobilitat de l’Alt Pirineu i Aran, un grup de treball per ajustar les actuacions a les particularitats dels territoris de muntanya.
5. Innovació i qualitat en la producció agroalimentària. Inclou la nova seu de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) a la Seu d’Urgell, per potenciar la recerca específica en zones de muntanya.
6. Un turisme pirinenc integral, regeneratiu i sostenible. Entre d’altres, inclou l’estratègia integral Pirineus 365 per transformar les estacions d’esquí alpí gestionades per FGC en destinacions de muntanya operatives durant tot l’any. També forma part d’aquest eix el pla de millores per al desenvolupament i l’adaptació de les set estacions d’esquí nòrdic de la Mancomunitat de municipis per a la promoció de l’esquí nòrdic.
7. El Pirineu, un gran espai esportiu a cel obert. Abasta actuacions com els Campionats del Món de Piragüisme d’Aigües Braves 2027 a Sort i la Seu d’Urgell i l’impuls d’un hub de piragüisme al Parc Olímpic del Segre. També inclou el nou edifici del centre INEFC Pirineus a l’Horta del Valira, la Seu d’Urgell.
8. Un Pirineu compromès amb les energies renovables. Inclou el desplegament de L’Energètica al Pirineu, amb actuacions de subministrament d'energia d'origen renovable; promoció de projectes d'autoconsum i participació en projectes privats amb consens territorial.

L’Estratègia del Pirineu, amb el seu llistat de projectes, es pot considerar la llavor del que serà el principal instrument de desplegament de la nova Llei d’alta muntanya -en fase d’avantprojecte-, el Pla d’actuacions estratègiques de l’Alta Muntanya. Aquest Pla tindrà una vigència de sis anys i, a diferència de les mesures incloses en l’Estratègia, disposarà d’un nou fons de finançament específic.