Actualitat

Aquest programa inclou una línia d’ajuts i un dispositiu d’acompanyament tècnic desplegat a través de les Cambres de Comerç. L’objectiu és poder cobrir tot el cicle de vida dels projectes, des de la diagnosi i el disseny del model de negoci fins a la posada en marxa, consolidació i seguiment.

A Catalunya hi ha 590 municipis rurals, dels quals 476 tenen menys de 1.000 habitants (micropobles).El programa Arrel s’emmarca dins les accions previstes a l’Estatut de municipis rurals, i té el suport de les entitats municipalistes.

Arrel: suport al comerç dels municipis rurals

Arrel és un programa orientat a garantir l’accés als béns i serveis comercials essencials als municipis rurals,facilitant així l’existència d’espais que reforcin la seva cohesió social. El programa s’adreça tant a comerços promoguts per ens locals com a establiments comercials d’iniciativa privada, amb la voluntat que tots els municipis rurals tinguin oferta de comerç, restauració i serveis.

El programa prioritza les actuacions en municipis amb menys població, els que no tenen oferta comercial alimentària i aquells que estan duent a terme projectes més transformadors. En aquest sentit, es promou especialment els anomenats establiments multiservei, entesos com a iniciatives promogudes pels ens locals que concentren, en un únic espai, serveis tan variats com una botiga d’alimentació, restauració, serveis de proximitat —com paqueteria o premsa—, serveis digitals o àrees de trobada que actuen com a eix social del municipi.

El programa Arrel articula una línia d’ajuts que acompanya totes les fases dels projectes comercials, des de la posada en marxa i adequació dels establiments fins al suport al seu funcionament i la continuïtat dels negocis existents.

Les subvencions permeten finançar tant les inversions inicials —com obres, equipament o tecnologia— com les inversions en equipaments i/o les despeses corrents vinculadesa l’activitat, incloent-hi el personal, els subministraments o les accions de promoció.

Aquests ajuts s’articulen en tres àmbits:

1. Suport a establiments promoguts per ens locals: poden cobrir fins al 80% del cost amb un màxim de 18.000 euros per projecte. S’enfoquen a despeses com reformes i instal·lacions fixes, mobiliari d’exposició, maquinària i refrigeració, equips informàtics i terminals de venda, rètols i elements fixos, programari de gestió i promoció, inversions en prevenció de riscos i altres inversions directament vinculades a l’activitat.
2. Suport al funcionament i consolidació: ajuts destinats a gestors d’establiments promoguts per ens locals (tant si són ens locals o gestors privats), poden cobrir fins al 50% del cost, amb un màxim de 5.000 euros per projecte. S’enfoquen a despeses de personal contractat, quota d’autònoms, consums energètics vinculats a l’activitat, telecomunicacions, creació i manteniment web i continguts digitals, màrqueting digital, manteniment de programes informàtics, serveis de digitalització del punt de venda, gestoria i assessoria i assegurances vinculades a l’activitat.
3. Suport a establiments d’iniciativa privada: ajuts destinats a persones físiques o jurídiques del sector privat que mantenen oberts establiments comercials i/o de serveis en municipis rurals. Poden cobrir fins al 50% del cost, amb un màxim de 5.000 euros per iniciativa. Poden subvencionar actuacions com accions vinculades al repartiment en nuclis disseminats, adaptació d’espais polivalents amb funció social, instal·lació de punts de recollida, adequació del local per ampliar serveis, instal·lació d’equipaments per ampliar oferta o millores per a la conservació de productes.

Més enllà del suport econòmic, el programa Arrel incorpora un dispositiu d’acompanyament tècnic desplegat a través de les Cambres de Comerç. Aquest servei donarà suport als ens locals i a les persones emprenedores al llarg de tot el procés: des de la diagnosi territorial i la definició del model de negoci fins a l’anàlisi de la viabilitat, els processos de licitació o la captació de potencials gestors. També inclou assessorament específic per reforçar i consolidar negocis privats ja en funcionament.

Amb aquesta doble eina —finançament i assessorament—, el programa vol garantir que els projectes comercials rurals no només es posin en marxa, sinó que es consolidin com a iniciatives sostenibles i arrelades al territori.

La meitat dels municipis catalans concentren només el 2,3% de la població

Els anomenats micropobles (476 municipis amb menys de 1.000 habitants) representen més del 50% del total i gairebé la meitat del territori, però acullen una part molt reduïda de la població, el 2,3% del total.

Per àmbits territorials, les comarques gironines són les que concentren més micropobles, amb el 24,4% de total (116), seguides de Ponent (97) i la Catalunya Central (80). A continuació, Camp de Tarragona (70); Alt Pirineu i Aran (60); Terres de l’Ebre (24); Penedès (17) i àmbit metropolità (12).

Segons un estudi realitzat per la Direcció General de Comerç iel Consorci de Comerç, Artesania i Moda (CCAM), el 36,7% dels micropobles —uns 175 municipis— no disposen de cap establiment d’alimentació. A aquesta dada s’hi afegeix el fet que el 13,7% d’aquests municipis no disposen de cap establiment de restauració, cosa que redueix encara més els espais de socialització i trobada comunitària. Això es fa especialment rellevant en pobles amb una població envellida, on els bars i restaurants sovint actuen com a únics punts de relació social.

Pel que fa a altres serveis quotidians, el 78,6% dels micropobles no disposen de cap punt de venda de premsa escrita. Gairebé 7 de cada 10 punts de venda de premsa es troben en botigues de queviures (41,9%) o multiserveis (26,9%). Alhora, un 80,9% dels micropobles no disposen de punts de recollida de paqueteria, i el servei de correus és el més utilitzat, seguit de les instal·lacions dels ens locals.

Quant a l’existència de multiserveis, un total de 30 micropobles compten amb un establiment d’aquesta tipologia D’aquests, 17 establiments es concentren a les comarques gironines. L’Àmbit Metropolità, Terres de l’Ebre i l’Aran són els únics que no disposen d’aquest format comercial.

Els serveis més habituals en aquest tipus d’establiments són el comerç alimentari (80%); bar, restaurant o menjar per emportar-se (76,7%) i activitats socials i comunitàries (70%).