Vilanova implica bars, restaurants i comerços en una campanya per millorar la convivència a l'espai públic
El nou Diari per a la Convivència recull situacions quotidianes que poden generar conflictes als carrers i places i es complementa amb una Guia d’Hostaleria i Terrasses adreçada específicament als establiments
Vilanova i la Geltrú ha posat en circulació el primer exemplar del Diari per a la Convivència, una nova eina de sensibilització amb què l’Ajuntament vol promoure el civisme i prevenir els conflictes que es produeixen a l’espai públic, especialment en els mesos d’estiu, quan augmenta considerablement l’activitat als carrers, places i terrasses de la ciutat.
La iniciativa forma part del Pla per a la Millora de la Convivència a l’Espai Públic i aquests dies els agents de convivència municipals estan visitant establiments del barri de Sant Joan per donar-la a conèixer entre comerciants, restauradors i ciutadania. Els negocis es converteixen, d’aquesta manera, en un dels punts de difusió dels exemplars del Diari i en col·laboradors de la campanya.
Oci, descans i activitat econòmica
El projecte aborda una qüestió especialment sensible en ciutats amb una intensa vida comercial, gastronòmica i d’oci: com compatibilitzar l’ús de l’espai públic i l’activitat de bars i restaurants amb el dret al descans del veïnat.
El Diari per a la Convivència planteja situacions quotidianes que poden acabar generant conflictes i pretén fomentar conductes cíviques abans que sigui necessària una intervenció de caràcter sancionador. La campanya pren una rellevància especial durant l’estiu, quan l’activitat al carrer s’allarga, creix l’ús de les terrasses i places i es multiplica la convivència entre usos diferents d’un mateix espai.
En aquest plantejament, l’Ajuntament incorpora expressament els establiments comercials i de restauració com a agents que poden contribuir a millorar aquesta convivència.
Una Guia d’Hostaleria i Terrasses
Una de les actuacions específiques del Pla és, precisament, l’elaboració d'una Guia d’Hostaleria i Terrasses, concebuda com una guia de bones pràctiques per als establiments.
El document posa l’accent en petits gestos i mesures que poden facilitar una millor relació dels negocis amb l’espai públic, amb el veïnat i amb els mateixos clients. Es tracta, per tant, d’anar més enllà del compliment estricte de la normativa i introduir criteris de prevenció i corresponsabilitat en la gestió diària de les terrasses i de l’activitat dels establiments.
Per al sector de la restauració, aquesta aproximació és especialment significativa. Les terrasses formen part de l’activitat econòmica dels establiments i contribueixen a donar vida i dinamisme als carrers, però alhora comparteixen un espai on coincideixen residents, clients, vianants, activitats comercials i diferents formes de lleure.
En aquest sentit, la informació, la mediació i la prevenció poden ser eines més eficaces que actuar únicament quan el conflicte ja s’ha produït.
Un pla sorgit de la Taula Municipal per la Convivència
El Pla per a la Millora de la Convivència a l’Espai Públic s’ha desenvolupat a partir del treball de la Taula Municipal per la Convivència, creada fa dos anys per analitzar i buscar respostes als conflictes que es produeixen als carrers i places de Vilanova i la Geltrú. Les actuacions ja s’han desplegat anteriorment en zones com Centrevila, la Geltrú i el barri de Mar, i ara continuen al barri de Sant Joan.
El programa compta amb una tercera línia d’actuació, denominada “La maleta de jocs”, una proposta itinerant que recorrerà diferents places per recuperar i fomentar el joc infantil en aquests espais. L'Ajuntament també anuncia aquesta iniciativa dins de les seves actuacions de convivència.
Amb el Diari per a la Convivència, la Guia d’Hostaleria i Terrasses i les activitats als espais públics, Vilanova i la Geltrú aposta així per una estratègia que combina sensibilització ciutadana, implicació dels establiments i ús compartit dels carrers i places.
Un plantejament especialment interessant per a les zones amb concentració de restauració i oci, on la convivència no depèn únicament dels establiments ni exclusivament dels usuaris o del veïnat, sinó de la corresponsabilitat entre tots els actors que comparteixen l’espai públic.