Actualitat

• 06 Juny 2026

La proposta que estudia la Unió Europea d’eliminar o restringir els tipus reduïts d’IVA aplicables a l’hostaleria i al turisme generaria un impacte especialment negatiu a Catalunya, tant des del punt de vista econòmic com territorial. El debat no es pot limitar exclusivament als grans destins de sol i platja, ja que el turisme català és extraordinàriament divers i constitueix un element clau per a la cohesió econòmica i social del conjunt del territori.

La possibilitat d’incrementar l’IVA aplicable a l’allotjament, la restauració o altres serveis turístics suposaria qüestionar un model que ha contribuït durant dècades al desenvolupament econòmic, la creació d’ocupació i la dinamització de nombrosos sectors productius vinculats al turisme, l’agroalimentació, el comerç i els serveis.

Un sector estratègic per a l’economia catalana

Catalunya és una de les principals destinacions turístiques d’Europa, però la seva fortalesa no rau únicament en el litoral. El país disposa d’una oferta plural i complementària que inclou:

• Turisme urbà i cultural a Barcelona, Tarragona, Girona, Lleida, Reus o Tortosa.
• Turisme de negocis i congressos.
• Enoturisme al Penedès, Priorat, Terra Alta, Empordà, Alella, Bages, Costers del Segre i Conca de Barberà.
• Turisme gastronòmic arreu del territori.
• Turisme rural i d’interior.
• Turisme de natura als Pirineus, al Delta de l’Ebre, als Ports, al Montseny o a l’Empordà.
• Turisme esportiu i d’aventura.
• Turisme termal i de salut.
• Turisme familiar i de colònies.
• Economia blava vinculada als ports, la pesca i les activitats marítimes.

Aquesta diversitat permet distribuir els beneficis de l’activitat turística més enllà de les zones costaneres i contribueix a mantenir activitat econòmica en comarques rurals i de muntanya que disposen de poques alternatives productives.

No tots els territoris tenen la mateixa realitat

Qualsevol increment de l’IVA afectaria de manera desigual els diferents territoris catalans.

Barcelona i la seva àrea metropolitana

La capital catalana competeix amb grans ciutats europees en els segments de negocis, congressos, cultura i gastronomia. Un increment de la fiscalitat turística reduiria competitivitat en un context en què el sector ja suporta una elevada pressió fiscal derivada de l’Impost sobre les Estades en Establiments Turístics i dels recàrrecs municipals.

Costa Brava, Costa Daurada i Costa Barcelona

Les destinacions de litoral competeixen directament amb altres regions mediterrànies que disposen de fiscalitats més favorables. Qualsevol increment de preus derivat de la pujada de l’IVA podria afectar la competitivitat internacional i la capacitat d’atracció de visitants.

Pirineu i turisme de muntanya

Comarques com la Cerdanya, el Ripollès, l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l’Alt Urgell o la Val d’Aran depenen en gran mesura de l’activitat turística per mantenir població, ocupació i serveis. En aquests territoris, una reducció de la demanda podria tenir conseqüències molt més greus que en zones urbanes.

Catalunya Central i interior

El Berguedà, el Solsonès, el Bages, Osona o l’Anoia han apostat per models basats en la natura, la gastronomia, el patrimoni i el turisme familiar. Aquestes activitats contribueixen a fixar població i a combatre els efectes de la despoblació.

Terres de l’Ebre

El Delta de l’Ebre, els Ports, la Terra Alta, la Ribera d’Ebre o el Montsià han fet del turisme una eina de diversificació econòmica complementària a l’agricultura, la pesca, l’aqüicultura i la indústria agroalimentària. Un augment dels costos podria afectar especialment petites empreses familiars amb marges reduïts.

Un impacte directe sobre les famílies

L’increment de l’IVA no només afectaria les empreses. També repercutiria directament sobre les famílies consumidores. En un context marcat per la pèrdua de poder adquisitiu, l’encariment dels serveis de restauració i allotjament provocaria una reducció del consum i dificultaria l’accés al lleure, les vacances i la restauració per a moltes llars.

A més, el sector ja està experimentant una moderació de l’activitat. Segons l’argumentari analitzat, la producció de l’hostaleria registra una lleugera disminució, tant en restauració com en allotjament.

Una amenaça per a la cohesió territorial

Més enllà de la competitivitat turística, la qüestió té una clara dimensió territorial.

L’hostaleria i el turisme són sectors que generen activitat econòmica en municipis petits, creen ocupació local i contribueixen al manteniment de serveis bàsics. En moltes zones rurals, els establiments turístics, els restaurants, els allotjaments, les empreses d’activitats i els productors agroalimentaris formen part d’un mateix ecosistema econòmic.

Debilitar aquest sistema significaria incrementar els desequilibris territorials, accelerar els processos de despoblació i reduir les oportunitats de desenvolupament de la denominada "Catalunya buida", una realitat que sovint rep menys atenció que altres fenòmens similars a escala estatal.

El turisme també és agricultura, pesca i producte local

Cal recordar que l’activitat turística és un dels principals canals de comercialització i promoció del producte agroalimentari català.

Restaurants, hotels, cellers, cooperatives, productors agrícoles, pescadors i empreses agroalimentàries formen part d'una mateixa cadena de valor. La reducció de la demanda turística acabaria afectant també sectors estratègics com:

• L’agricultura de proximitat.
• La ramaderia extensiva.
• La pesca i l’aqüicultura.
• Les denominacions d’origen vinícoles.
• Els productes agroalimentaris de qualitat diferenciada.

Una decisió que afecta el model de país

Catalunya necessita avançar cap a un model turístic més sostenible, més innovador i de major valor afegit. Però això no passa per augmentar la pressió fiscal sobre empreses i consumidors.

La competitivitat, la sostenibilitat i la cohesió territorial han de ser compatibles. Una pujada de l’IVA posaria en risc la capacitat de generació d’ocupació i d’equilibri territorial que aporten l’hostaleria i el turisme.

Per aquest motiu, qualsevol reforma fiscal europea hauria de reconèixer la singularitat dels territoris turístics i la diversitat de models existents. Catalunya no és únicament sol i platja. És també muntanya, enoturisme, gastronomia, patrimoni, natura, cultura, esport, món rural i economia blava. I tots aquests sectors formen part d'un model territorial que cal preservar i reforçar, no penalitzar.