Quatre empreses d'Osona i el Lluçanès reconegudes per la recuperació de varietats locals en risc d'extinció
La setmana passada, en el marc del Fòrum Gastronòmic de Barcelona, la Diputació va organitzar un acte de reconeixement a les empreses compromeses amb la recuperació de varietats locals en risc d’extinció.
Entre les empreses distingides, n’hi havia quatre d’Osona i el Lluçanès: Mas Terricabras (Oristà), Forn Cal Pujals (Sant Boi de Lluçanès), Fontferri (Orís) i Masia Planes Bones (Sentfores).
Aquestes empreses formen part de la Xarxa de Productes de la Terra de la Diputació de Barcelona, de la que en són membres el Consell Comarcal d’Osona, (gestionat a través de Creacció), sota la marca Fetaosona, i el Consorci del Lluçanès sota la marca Llucanesataula.
Els productes que s’han recuperat són la carbassa del ferro, ceba vigatana i patata del bufet d’Orís (Osona) i blat forment (Lluçanès).
Els guardonats
Fontferri, d’Orís, Productor i punt de venda, per preservar:
- La patata del bufet d’Orís. Tradicional de la comarca d’Osona, i considerada originària de la Bretanya francesa, la del bufet és una patata tardana de secà, recuperada com a producte de la terra, sobretot, gràcies al Mercat de la Patata del Bufet de la vila d’Orís. De mides desiguals força boterudes i amb ulls que cal retirar, es tracta d’un producte d’elevada qualitat i fàcil de conservar si l’allunyem de la llum, la humitat i el fred. La patata del bufet compta amb dues varietats: la blanca, amb una polpa de color blanc intens, s’adapta a les operacions de cocció curta (especialment el fregit). La vermella, en canvi, és idònia per operacions de cocció llarga com el bullit o el guisat. Totes dues presenten una pell difícil de pelar, però el resultat s’ho val.
Verdures Planes Bones, de Vic, productor d’horta, per preservar:
- La ceba vigatana. Una de les poques produccions de ceba que encara es poden trobar a Catalunya. Té el renom de ceba dolça perquè havia estat considerada així anys enrere, però l’evolució del gust i l’aparició d’altres varietats més dolces fa que hi hagi qui, avui, la trobi lleugerament picant. És una ceba tardana, allargada, de pell violada, dolça i forta de gust. Els seus ceballots són molt apreciats. Es menja fresca en amanida, o escalivada, especialment el ceballot (en l’escalivada). Es pot plantar a l’hivern perquè està adaptada al clima fred. A final de juny comença la collita. Un cop arrencada, la ceba es deixa assecar al sol entre dos i tres dies per tal que completi la maduració. Es pot comprar al mercat de Vic i en petits establiments i botigues de verdura de la zona. Una part de la producció la compren els restaurants de la comarca.
- La carbassa del ferro. Tradicionalment conreada a la comarca d’Osona, és una varietat molt apreciada a la zona, idònia per menjar estofada. Presenta un característic color taronja en l’interior, i tonalitats més verdes i pàl·lides amb taques de color rovellat a l’exterior. Reconeguda com una varietat de gran qualitat, destaca per la seva carn suculenta, i per poder-se degustar tant estofada com sofregida, bullida, gratinada o en forma de sopa o crema. La temporada d’aquest producte de l’horta s’inicia al mes de juliol i finalitza al mes de novembre.
Mas Terricabras, d’Oristà. Explotació familiar agrícola-ramadera que ha liderat la recuperació del blat forment al Lluçanès, a més d’altres varietats locals.
- El blat forment. És un blat dur, més digerible i d’alta qualitat, varietat recuperada recentment amb la voluntat d’elaborar productes amb característiques pròpies, tot recuperant tècniques tradicionals d’elaboració del pa. La seva lleugeresa permet produir cervesa blanca, i en forma de blat escairat (el gra de blat pelat) es pot cuinar substituint l’arròs, en amanides o d’acompanyament d’alguns plats.
Forn Cal Pujals (Sant Boi de Lluçanès).
- El pa de blat forment. Fleca artesana implicada en la reintroducció del pa de blat forment, amb masses treballades a mà i fermentacions lentes que ressalten les qualitats d’aquesta varietat antiga recuperada al territori.