Un total de 154 pel·lícules i documentals al Festival BBVA de Cinema de Muntanya
El Festival BBVA de Cinema de Muntanya de Torelló ha presentat aquest dilluns la seva 42a edició. El certamen internacional, que se celebrarà del 15 al 24 de novembre, ha tancat les inscripcions amb una participació històrica, un total de 154 pel·lícules i documentals d’arreu del món que optaran a la Flor de Neu d’Or. Es tracta del segon registre d’inscrits més elevat de la història del certamen, només superat pel de l’any 2019.
El que sí suposa un rècord sense precedents és el nombre de nacionalitats d’aquestes produccions, que provenen de 34 països diferents. En les més de quatre dècades del Festival, mai abans s’havia assolit aquesta xifra. Després d’una acurada preselecció, durant el certamen es projectaran un total de 50 films que competiran pels diferents premis.
Joan Salarich, director del Festival, ha afirmat que “la participació d’enguany demostra que el cinema de muntanya s’ha recuperat, amb una salut de ferro, després de l’impacte mundial de la pandèmia. S’han enllestit les produccions que van quedar a mitges i els projectes s’han reactivat de nou. Ho avalen aquestes xifres estratosfèriques”.
D’altra banda, l’organització ha fet una aposta clara per reforçar la programació paral·lela. Es consolida el Camp Base del Festival, instal·lat a la plaça Nova, amb xerrades diàries, activitats, música i menjar, i s’amplia el ventall de conferències, cada tarda, al cinema El Casal.
Entre aquestes activitats, destaca la sisena edició del Torelló Mountain Wines. Dissabte 16 de novembre, el Camp Base de la plaça Nova tornarà a reunir una vintena de cellers o projectes vinícoles que són únics per la manera d’elaborar el vi (per l’altitud de les vinyes o l’orografia dels cultius). Juntament amb la mostra, es faran dos tastos guiats al teatre Cirvianum a càrrec de Ferran Centelles (exsommelier d’El Bulli).
Madagascar serà l’epicentre d’aquesta edició, amb un espectacle inaugural, el 15 de novembre, que proposarà un viatge a l’illa vermella amb testimonis únics. El Festival es vol fixar en l’altra cara d’aquest territori: les persones que hi viuen –els malgaixos–, les seves històries i les problemàtiques a les quals s’enfronten.
