Actualitat

• 14 Gener 2026

PSC (Govern), Esquerra Republicana de Catalunya i els Comuns han registrat conjuntament un paquet d’esmenes al Parlament de Catalunya per reformar en profunditat l’impost sobre les estades en establiments turístics (IEET).

Es tracta d’una proposta  que persegueix, al seu entendre, tres objectius principals: actualitzar les quotes de l’impost, reforçar la capacitat dels ajuntaments per modular-ne l’impacte mitjançant el recàrrec municipal, i orientar de manera més clara els recursos cap a polítiques d’habitatge, sostenibilitat i retorn social del turisme.

D’on venim: l’evolució de l’impost turístic a Catalunya

A l'entendre del Tripartit, l’impost sobre les estades en establiments turístics l'estructura de quotes  havia quedat desfasada respecte a la pressió turística real, especialment a Barcelona i en determinades destinacions urbanes i costaneres.

En paral·lel, els ajuntaments han reclamat més marge de maniobra per adaptar l’impost a la seva realitat local. El recàrrec municipal, introduït en reformes posteriors, ha estat l’instrument clau per fer-ho possible, però amb límits que ara es revisen. En el cas de Barcelona, aquest debat ha estat especialment intens, atesa la concentració turística i l’impacte sobre l’habitatge, l’espai públic i els serveis municipals.

La proposta política: una reforma acordada a tres bandes

Les esmenes presentades conjuntament pel PSC, ERC i els Comuns parteixen d’una diagnosi compartida: cal actualitzar l’impost, reforçar-ne la finalitat redistributiva i garantir que els ingressos tinguin un retorn tangible per a la ciutadania.

En aquest sentit, el paquet d’esmenes no és només una actualització tècnica de tarifes, sinó una redefinició del model. El fet que el Govern i dos grups parlamentaris clau presentin la proposta de manera conjunta apunta a una voluntat clara d’estabilitzar el marc fiscal del turisme per als propers anys.

Les principals esmenes presentades

El contingut de les esmenes es pot agrupar en diversos blocs:

1. Distribució dels ingressos de l’impost
S’estableix que el 25 % de la recaptació total de l’IEET es destini directament a polítiques d’habitatge de la Generalitat. El 75 % restant s’integra al Fons per al Foment del Turisme, amb una distribució que garanteix un retorn territorial: una part significativa va als municipis on es genera l’impost, al Conselh Generau d’Aran en el seu àmbit, i la resta a l’administració competent en matèria de turisme.

2. Més capacitat de decisió per al món local
Les esmenes reforcen el paper dels ajuntaments, permetent-los decidir, en determinats supòsits, que l’assignació del Fons es faci a favor del consell comarcal corresponent. També es clarifica que els recursos gestionats localment poden destinar-se no només a polítiques turístiques, sinó també a habitatge, promoció econòmica o altres finalitats d’interès municipal.

3. Actualització i escalonament de les quotes
S’introdueix un nou quadre de tarifes que diferencia clarament entre Barcelona ciutat, la resta de Catalunya en un període transitori (2026–2027) i un règim definitiu a partir de l’1 d’abril de 2027. Aquesta estructura permet una adaptació progressiva, especialment fora de Barcelona.

4. El recàrrec municipal: peça clau de la reforma
Un dels punts centrals de la proposta és el recàrrec municipal. Les esmenes fixen que els municipis poden establir, per ordenança, un recàrrec amb un límit general de 4 €, sense que en cap cas pugui superar l’import de la tarifa base de l’impost per a cada tipus d’establiment.
Ara bé, Barcelona té un règim específic: a la ciutat ja està aprovat un recàrrec total de fins a 8 € per persona i nit, resultat de la suma dels 4 € que ja eren vigents més 4 € addicionals. Aquest fet situa Barcelona al capdavant de la capacitat fiscal turística, coherent amb el seu nivell de pressió turística i amb la necessitat de finançar polítiques d’habitatge i espai públic.

5. Transparència, control i seguiment
Finalment, les esmenes introdueixen obligacions de transparència, seguiment i identificació dels establiments, així com la creació d’espais de seguiment polític i tècnic sobre l’aplicació i evolució de l’impost.

Quadre resum de les quotes i el recàrrec municipal

A continuació es presenta un quadre sintètic de les principals quotes de l’IEET segons la proposta, incorporant una nova columna específica sobre el recàrrec municipal màxim:

Una reforma amb vocació estructural

En conjunt, la proposta del PSC, ERC i els Comuns consolida un gir en la política fiscal del turisme a Catalunya. L’impost deixa de ser només un instrument de promoció turística per esdevenir també una eina clau de finançament d’habitatge, cohesió social i sostenibilitat urbana. El reforç del recàrrec municipal, i molt especialment el cas de Barcelona amb un recàrrec total de fins a 8 €, simbolitza aquest canvi de paradigma: el turisme contribueix de manera més directa als costos que genera i al benestar col·lectiu del territori que l’acull.