La nova edició del Corpus de la Cuina Catalana reivindica el llegat gastronòmic amb el suport de 300 futurs cuiners
El Paranimf de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona es va convertir en l’epicentre de la cultura gastronòmica catalana amb la presentació de la quarta edició del Corpus de la Cuina Catalana, una obra cabdal que transcendeix el receptari per esdevenir un veritable sistema de comprensió del patrimoni culinari.
L’acte va destacar no només pel seu contingut acadèmic, sinó també per la seva càrrega simbòlica: prop de 300 alumnes de tercer curs de cuina, procedents de centres com el CETT, el Barcelona Culinary Hub, Joviat, Jesuïtes Sarrià – Sant Ignasi, van omplir el Paranimf amb els seus uniformes de xef. La seva presència massiva va escenificar amb força el relleu generacional i el compromís viu amb la preservació de la cuina catalana.
Una obra coral amb rigor científic
La presentació va reunir una destacada representació d’experts que han participat en la construcció del Corpus, reflectint el seu caràcter interdisciplinari. Hi van intervenir figures com Xavier Medina, catedràtic i president de l’Institut del Patrimoni Culinari Català; M. Àngels Pérez Samper; Ugo d'Ambrosio; Jordi Lleonart; Pere Castells, i altres especialistes en camps que van de la biologia a la història, passant per la nutrició i l’antropologia.
Aquest ampli ventall de disciplines evidencia que el Corpus no és només una recopilació de receptes, sinó una eina científica que explica com i per què es cuina al territori català, integrant coneixement històric, ecològic i cultural.
Pepa Aymamí, motor d’un projecte de país
En el centre d’aquest projecte hi ha la figura de Pepa Aymamí, impulsora del Corpus des dels seus inicis l’any 2002. La seva tasca ha estat determinant per convertir una idea —inventariar la cuina tradicional catalana— en una obra de referència consolidada al llarg de més de dues dècades.
Sota la seva direcció, el Corpus ha evolucionat des d’una primera edició amb 900 receptes (2006) fins a l’actual volum, que arriba a prop de 1.200 preparacions i incorpora noves metodologies d’anàlisi. Aymamí ha defensat sempre una visió del patrimoni culinari com a realitat viva, en constant transformació, però arrelada en la memòria col·lectiva i en els productes del territori.
El valor del receptari: tradició, història i sistema cultural
Aquesta quarta edició reforça el valor del receptari tradicional com a font de coneixement històric i cultural. Les receptes no s’hi presenten com fórmules tancades, sinó com expressions d’un saber transmès generació rere generació. En aquest sentit, el Corpus no codifica només plats, sinó que interpreta pràctiques, tècniques i contextos.
Una de les principals novetats és la incorporació de més de 300 fitxes de productes, que analitzen en profunditat els ingredients de la cuina catalana: des d’animals marins i terrestres fins a vegetals i fongs. Aquestes fitxes aporten dades sobre l’origen, la presència, la freqüència i la funció culinària, permetent entendre la cuina com un sistema material i simbòlic alhora.
Aquesta aproximació reforça la idea que la gastronomia és història aplicada: cada recepta és testimoni d’un territori, d’un clima, d’una economia i d’unes relacions socials. El Corpus esdevé així una eina clau per interpretar la identitat catalana a través del menjar.
Complicitat amb les noves generacions
Marc Ribas, padrí d’aquesta edició, va connectar amb els estudiants amb un discurs directe i motivador. Ribas va posar en valor la cuina tradicional com a base imprescindible per a la innovació i va animar els futurs cuiners a preservar i reinterpretar aquest llegat.
La implicació dels joves assistents no només va aportar vitalitat a l’acte, sinó que va evidenciar que el futur del patrimoni culinari està en bones mans.
Una obra única a Europa
El prestigi del Corpus traspassa fronteres. L’historiador Massimo Montanari el defineix com “una obra única a Europa” per la seva capacitat de preservar la diversitat de la cuina tradicional sense reduir-la a un model rígid.
Segons Montanari, el valor del projecte rau en la seva metodologia: identificar el nucli essencial de les receptes per permetre’n les variacions, respectant així la naturalesa viva i canviant de la tradició culinària.
Un patrimoni viu projectat cap al futur
Amb aquesta nova edició, el Corpus de la Cuina Catalana es reafirma com molt més que un llibre: és un instrument de país, una eina de recerca i un pont entre passat i futur. La seva capacitat d’integrar tradició, ciència i educació el converteix en una peça clau per garantir la continuïtat i el prestigi de la cuina catalana.
La imatge final del Paranimf ple de joves cuiners sintetitza perfectament aquest esperit: una tradició que no només es conserva, sinó que es transmet, s’estudia i es reinventa constantment.