Els residus de plaguicides als aliments: què diuen realment les dades?

En els darrers dies han aparegut informació en relació als resultats de l’informe de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) sobre la presència de residus de plaguicides en fruites i hortalisses. Tot i que és cert que els controls oficials detecten residus en una part dels aliments analitzats, això no significa necessàriament que aquests aliments siguin insegurs ni que representin un risc per a la salut.

Els plaguicides són substàncies utilitzades per prevenir o controlar plagues i malalties que poden afectar els cultius i comprometre la producció d’aliments. Inclouen els productes fitosanitaris d’ús agrícola i els biocides d’ús no agrícola. El seu ús està sotmès a una regulació estricta a la Unió Europea, amb controls tant abans de la seva autorització com durant la producció i comercialització dels aliments.

Detectar residus no vol dir risc

Quan es parla de “residus de plaguicides” es fa referència a petites quantitats de substàncies que poden quedar en els aliments després de l’aplicació correcta d’un producte fitosanitari. La presència d’aquests residus és esperable i està contemplada en el sistema europeu de seguretat alimentària.

La Unió Europea fixa els anomenats límits màxims de residus (LMR), que representen la quantitat màxima legalment permesa d’una substància en un aliment. Aquests límits es defineixen amb amplis marges de seguretat i a partir d’avaluacions científiques realitzades per l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA).

Els LMR es calculen tenint en compte la ingesta diària admissible (IDA), és a dir, la quantitat màxima d’una substància que una persona podria consumir diàriament durant tota la vida sense efectes adversos per a la salut. A més, aquests valors incorporen factors de seguretat molt conservadors.

Per tant, trobar residus per sota dels límits legals no implica un perill per al consumidor. De fet, la mateixa EFSA conclou any rere any que l’exposició alimentària als residus de plaguicides és poc probable que representi un risc per a la salut.

Què mostren les dades més recents?

L’informe anual de l’EFSA corresponent a les dades de control oficial de 2024 confirma que el nivell de compliment continua sent molt elevat a la Unió Europea:

  • el 98,8% de les mostres analitzades complien la legislació europea
  • el 43,1% no contenien residus quantificables
  • el 54,5% contenien residus dins dels límits legals establerts
  • només el 2,4% superaven els LMR
  • i únicament l’1,2% es van considerar no conformes després de l’avaluació tècnica i els marges d’incertesa analítica

En total, es van analitzar més de 125.000 mostres d’aliments procedents dels estats membres de la UE, així com de Noruega i Islàndia.

L’informe també destaca que els controls sobre productes importats presenten una taxa de no conformitat superior (3,6%), fet que justifica mantenir programes específics de vigilància reforçada sobre determinades importacions.

Un dels sistemes de control alimentari més exigents del món

Els estats membres de la UE tenen l’obligació de controlar els aliments comercialitzats per garantir que compleixen la normativa. Cada any s’analitzen desenes de milers de mostres i centenars de substàncies actives diferents.

Els controls inclouen:

  • inspeccions als camps de producció agrícola
  • verificació de les condicions d’aplicació dels productes fitosanitaris
  • control dels períodes d’espera abans de la collita
  • anàlisi de residus en aliments comercialitzats
  • controls específics sobre importacions

A més dels controls oficials, les empreses productores i distribuïdores també duen a terme autocontrols addicionals.

Un dossier divulgatiu per entendre què són els fitosanitaris

Per ajudar a contextualitzar aquesta informació i evitar interpretacions errònies, la Generalitat de Catalunya disposa d’un dossier divulgatiu sobre l’ús dels fitosanitaris en l’agricultura, elaborat amb la participació d’experts en salut pública, agricultura, consum i seguretat alimentària.

L’estratègia no consisteix tant a evitar l’ús de fitosanitaris, sinó a fomentar una percepció realista i basada en l’evidència científica sobre què són, com es regulen i quins mecanismes de control garanteixen la seguretat dels aliments.

El document explica de manera pedagògica:

  • què són els fitosanitaris
  • per què s’utilitzen
  • com s’autoritzen a la UE
  • què són els límits màxims de residus (LMR)
  • per què no superar els LMR significa que l’aliment és segur
  • quins controls es fan abans i després de la comercialització
  • com funciona la vigilància oficial dels residus

El dossier recorda que “la utilització de fitosanitaris autoritzats en les condicions previstes reglamentàriament no suposa un risc per a la salut”.

També destaca que els controls es duen a terme tant als camps de producció com als punts de distribució, i que en cas d’incompliment s’apliquen mesures correctores i sancionadores.

Informació rigorosa per evitar alarmes innecessàries

La detecció de residus és precisament una mostra que els sistemes de control funcionen i que existeix una vigilància continuada dels aliments. Les tècniques analítiques actuals permeten detectar quantitats extremadament petites de substàncies, molt per sota dels nivells que podrien representar un risc per a la salut.

Les autoritats europees i estatals coincideixen que el nivell de seguretat dels aliments comercialitzats a la UE és elevat i que el compliment dels límits legals es manté estable des de fa anys.

Per això, els experts insisteixen en la importància de contextualitzar correctament les dades i evitar associar automàticament la paraula “residu” amb “perill”.