Actualitat

• 30 Juliol 2026

L'Informe del Consum Alimentari a Espanya 2025, presentat pel Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, deixa una dada que mereix una reflexió profunda per al sector de l'hostaleria: mentre el consum global d'aliments i begudes torna a créixer per primera vegada en cinc anys, el consum realitzat principalment en bars i restaurants continua retrocedint.

El conjunt del consum alimentari va augmentar un 0,4% en volum, fins als 30.798 milions de quilos o litres, i la despesa total es va incrementar un 3,4%, arribant als 123.694 milions d'euros. Tanmateix, aquest creixement es concentra gairebé exclusivament dins de les llars.

Els aliments i les begudes consumits al domicili van créixer un 0,8% en volum i un 4,8% en despesa, mentre que el consum realitzat principalment en bars i restaurants va disminuir un 2,5% en volum, fins als 3.750 milions de quilos o litres, i va registrar una lleugera caiguda del 0,03% en despesa, situant-se en 35.863 milions d'euros.

Una tendència que va més enllà dels preus

La dada és especialment significativa perquè posa de manifest que la reducció no és només conseqüència de l'encariment dels serveis de restauració. Si la despesa pràcticament es manté estable mentre el volum consumit disminueix un 2,5%, això significa que els consumidors surten menys o consumeixen menys quantitat en cada visita, malgrat que els preus hagin continuat augmentant.

L'informe identifica diversos factors que expliquen aquesta evolució:

• augment dels llars unipersonals o de dues persones, que modifiquen els hàbits de compra;
• una major recerca de l'estalvi, amb compres més freqüents però de menor volum;
• consolidació dels supermercats de proximitat com a principal canal de compra;
• increment del pes de les marques de distribuïdor (marca blanca);
• una alimentació més orientada a la preparació domèstica, saludable i pràctica.

El consum fora de la llar canvia

L'estudi també mostra que quan els consumidors mengen o beuen fora de casa, les begudes representen el 55,9% del volum consumit, mentre que els aliments concentren el 69,1% de la despesa, evidenciant que el valor econòmic continua estant principalment associat als àpats.

Aquest comportament confirma una evolució dels hàbits de consum que molts establiments ja perceben: visites més selectives, consum més ajustat i una major sensibilitat al preu.

Un avís per al sector

Per al sector de l'hostaleria, aquestes dades no poden interpretar-se com una simple fluctuació conjuntural. El consumidor continua valorant la restauració, però adapta les seves decisions davant un context d'incertesa econòmica, augment del cost de la vida i noves prioritats familiars.

Aquesta realitat reforça la necessitat que les administracions evitin incrementar encara més la pressió fiscal i reguladora sobre les empreses del sector. En un moment en què el consum fora de la llar retrocedeix en volum, qualsevol increment de costos —ja sigui per via impositiva, laboral o administrativa— redueix la capacitat competitiva dels establiments i dificulta la recuperació de l'activitat.

Des de la FIHRT es considera imprescindible continuar treballant perquè bars i restaurants puguin seguir oferint una proposta gastronòmica de qualitat, competitiva i accessible, preservant un model que no només genera ocupació i riquesa, sinó que forma part de la identitat social, cultural i turística de Catalunya i del conjunt de l'Estat.

Reflexió: més enllà del reconeixement de la gastronomia catalana

Les dades del Ministeri d'Agricultura haurien de convidar a una reflexió profunda a Catalunya. En els darrers anys s'ha fet una gran aposta per projectar internacionalment la gastronomia catalana, reconèixer-ne l'excel·lència i posar en valor l'alta cuina i els restaurants guardonats. És una fita de país que cal celebrar.

Tanmateix, aquesta visió no pot eclipsar la realitat de la restauració quotidiana. Bars, cafeteries, restaurants familiars, fondes, cases de menjars, establiments de menú i petits negocis són els que, cada dia, serveixen milers d'àpats, donen sortida als productes del territori, prescriuen vins i aliments catalans i mantenen viu el patrimoni gastronòmic del país.

La restauració del dia a dia és la que sosté el consum de proximitat, genera ocupació estable, vertebra pobles i ciutats i contribueix decisivament a l'activitat dels sectors agrícola, ramader, pesquer i agroalimentari. Si el consum als bars i restaurants disminueix, també ho fa la capacitat d'aquest teixit empresarial per continuar exercint aquest paper essencial.

Per això, des de la FIHRT considerem que aquest debat va molt més enllà del reconeixement de la gastronomia catalana. Cal situar també al centre de les polítiques públiques la restauració que cada dia aixeca la persiana, dona servei a la ciutadania i als visitants i fa possible que els productes catalans arribin al consumidor final.

Aquestes dades haurien de servir perquè el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i el Departament d'Empresa i Treball impulsin una estratègia compartida que reforci la competitivitat de la restauració, no només com a activitat econòmica i turística, sinó com un element imprescindible de la cadena agroalimentària i de la identitat gastronòmica de Catalunya.

Perquè, en definitiva, no hi ha gastronomia d'excel·lència sense una restauració quotidiana forta, diversa i econòmicament viable. És aquesta restauració la que fa possible que la cultura gastronòmica catalana es visqui cada dia, a cada barri, a cada poble i a cada ciutat.