Pimec estima en prop de 9 milions d'euros diaris l'impacte econòmic de la suspensió de Rodalies i el tall de l'AP-7
L’entitat exigeix claredat institucional i reclama que no es traslladin a les empreses els costos derivats dels dèficits d’inversió reconeguts pels governs
Barcelona, 23 de gener de 2026. Pimec estima que la interrupció del servei de Rodalies, juntament amb el tall puntual de l’AP-7, generen un impacte econòmic molt elevat sobre el teixit productiu català, amb un cost mínim diari de 5.988.688,75 euros en termes de costos laborals i un impacte de 8.952.227,83 euros en termes de Producte Interior Brut, segons les estimacions elaborades per l’Observatori de la Pime de Catalunya.
Aquest càlcul es basa en els costos laborals derivats dels retards dels treballadors afectats que han hagut de recórrer a mitjans de transport alternatius, excloent aquells que tenen la possibilitat de teletreballar i assumint un retard mitjà de 60 minuts per persona. En el cas del tall de l’AP-7, s’han estimat els costos a partir del temps addicional emprat pels treballadors per arribar als seus llocs de feina mitjançant vies alternatives.
Més enllà de l’impacte directe sobre la ciutadania, aquesta situació comporta uns costos molt rellevants per a l’economia i per al teixit empresarial, especialment per a les petites i mitjanes empreses, que tenen menys capacitat d’adaptació davant d’aquest tipus d’incidències. Tal com han reconegut fonts del Govern central i de la Generalitat de Catalunya, l’origen d’aquesta problemàtica rau en dèficits d’inversió sostinguts al llarg dels anys, que han afeblit la capacitat de la infraestructura ferroviària per oferir el servei previst. Pimec considera inacceptable que les conseqüències d’aquesta manca d’inversió recaiguin ara sobre les empreses.
Davant d’aquesta situació excepcional, l’entitat ha recomanat a les empreses que les absències derivades de la impossibilitat d’arribar al lloc de treball es considerin degudament justificades quan s’acrediti aquesta circumstància, sense que això comporti conseqüències disciplinàries ni laborals per a les persones afectades. Pimec recorda, però, que aquestes absències no tenen la consideració de permís retribuït, atès que les autoritats han instat a buscar alternatives de mobilitat i no han emès cap indicació de restricció general dels desplaçaments. En conseqüència, les hores no treballades hauran de ser objecte de recuperació o reorganització mitjançant l’acord entre empresa i treballadors.
En aquest marc, Pimec alerta que la manca de claredat i la transmissió de missatges contradictoris han generat confusió i inseguretat jurídica tant per a les empreses com per a les persones treballadores, fet que ha dificultat la presa de decisions i ha incrementat la pressió sobre el teixit empresarial. Per aquest motiu, l’entitat apel·la al sentit comú i exigeix al Govern que no utilitzi una regulació pensada per a situacions excepcionals per traslladar a les empreses uns costos addicionals, quan la causa real d’aquesta situació és el dèficit sostingut d’inversions de les pròpies administracions en la xarxa ferroviària.
Així mateix, l’entitat exigeix que la Generalitat de Catalunya exerceixi plenament les seves competències en matèria laboral i investigui si les aturades produïdes s’emmarquen en una possible vaga encoberta per part d’algunes persones treballadores de l’operadora, fet que, si es confirmés, podria ser constitutiu d’una vaga il·legal.
Finalment, Pimec insisteix en la necessitat d’abordar de manera urgent el dèficit d’inversió acumulat i l’infrafinançament crònic de les infraestructures de Catalunya, especialment del servei de Rodalies, i reclama un compromís ferm de les administracions per garantir un sistema de mobilitat robust, fiable i alineat amb les necessitats del teixit productiu català, imprescindible per preservar la competitivitat empresarial i la seguretat jurídica en les relacions laborals.
