Calor, inundacions, sequera i incendis: els riscos climàtics que l'hostaleria ja no pot ignorar
El canvi climàtic no genera un únic tipus de risc per a l’hostaleria. En genera diversos, amb mecanismes d’impacte diferents, que afecten de manera distinta segons el tipus d’establiment i la destinació on opera. Entendre aquesta especificitat és una condició necessària per a qualsevol estratègia d’adaptació real.
Hi ha quatre fenòmens que concentren la major part de l’impacte sobre el sector a Espanya, tant per la seva freqüència actual com per la seva tendència projectada.
Onades de calor: el risc més freqüent i el menys comptabilitzat
La calor extrema ja és el perill climàtic de major freqüència acumulada sobre l’hostaleria espanyola. I la seva tendència és clara: les projeccions per a la Península Ibèrica apunten a un increment significatiu en la durada, intensitat i freqüència d’aquests episodis en les pròximes dècades.
Per al sector, l’impacte arriba per diversos canals simultanis. El més visible és la caiguda d’activitat en espais exteriors: estudis de mobilitat a Espanya documenten reduccions de fins al 20% en l’activitat recreativa durant les franges horàries de major temperatura. Les terrasses, que concentren una part determinant de la facturació de bars i restaurants en destinacions urbanes i costaneres, són l’element més exposat.
A això s’hi suma l’increment del consum energètic associat a la climatització, que pot representar entre el 30% i el 50% de la despesa elèctrica total en determinats períodes. I el risc laboral en cuines i espais exteriors, que genera conseqüències reals en productivitat i en salut laboral que poques vegades apareixen en les anàlisis d’impacte climàtic del sector.
Inundacions i DANAs: impacte immediat, recuperació lenta
Les inundacions són el perill amb major capacitat d’impacte destructiu concentrat. La DANA d’octubre de 2024 ho va il·lustrar amb contundència: més de 300 milions d’euros de pèrdues directes en el sector hostaler, amb centenars d’establiments afectats per danys en instal·lacions, pèrdua de mercaderia perible i tancaments que es van prolongar durant setmanes.
El problema estructural no és només l’aigua. És la cadena d’efectes que desencadena: talls elèctrics que paralitzen l’operativa, interrupcions logístiques que interrompen el subministrament, caiguda de la demanda turística a la destinació que pot estendre’s mesos més enllà de l’episodi. Per a la microempresa hostalera, aquest encadenament d’efectes, sense reserves financeres i amb alta dependència de la facturació diària, pot ser definitiu.
Sequeres: el risc que arriba per la cadena de subministrament
La sequera és el risc climàtic amb major component d’invisibilitat per al sector hostaler. El seu impacte més evident són les restriccions administratives a l’ús de l’aigua en territoris amb estrès hídric estructural, especialment l’arc mediterrani i els arxipèlags. Però hi ha un segon vector, menys visible i potencialment de major abast econòmic.
La sequera afecta la producció agrícola. I aquesta reducció de producció arriba als costos d’aprovisionament de bars i restaurants amb setmanes de desfasament. L’oli d’oliva, les hortalisses, determinades proteïnes animals: cultius clau per a la restauració espanyola que registren pics de preu coincidint amb períodes de sequera severa. En un sector que opera amb marges ja ajustats, aquesta pressió addicional sobre els costos pot ser difícil d’absorbir.
Incendis forestals: quan el dany és reputacional
Per a les destinacions rurals i de natura, els incendis forestals representen una amenaça de doble dimensió. La primera és l’impacte directe: evacuacions, restriccions d’accés, cancel·lacions massives de reserves. La segona és més difícil de quantificar però igualment rellevant estratègicament: l’impacte reputacional acumulatiu sobre la destinació.
Un incendi de gran magnitud amb alta cobertura mediàtica pot reduir la demanda turística en una destinació durant temporades senceres, fins i tot quan els establiments no han patit cap dany físic. Per a l’hostaleria de destinacions rurals, l’activitat de la qual depèn críticament de la qualitat de l’entorn natural, aquest efecte de segona derivada pot resultar tan o més costós que els danys materials del mateix episodi.
La clau: el risc no és uniforme
Un dels errors més freqüents en l’anàlisi climàtica aplicada a l’hostaleria és la visió homogènia. Un establiment en primera línia de platja mediterrània, un bar al centre d’una ciutat i un restaurant en una destinació rural tenen perfils d’exposició completament diferents.
L’adaptació efectiva ha de partir d’aquest reconeixement. I les eines que el sector necessita, operatives, financeres i institucionals, s’han d’articular precisament sobre aquesta lògica territorial diferenciada.