Sabadell fa el primer pas per aplicar un recàrrec municipal sobre la taxa turística
La paradoxa: Sabadell no és una destinació de turisme vacacional intensiu, sinó d’una ciutat amb molta demanda corporativa, comercial i vinculada a esdeveniments
L’Ajuntament aprova provisionalment l’ordenança que permetria incrementar l’impost sobre les estades turístiques, amb una previsió d’ingressos d’entre 480.000 i 600.000 euros anuals
Sabadell se suma als municipis catalans que estudien aprofitar la nova possibilitat d’establir un recàrrec municipal sobre l’Impost sobre les Estades en Establiments Turístics (IEET).
El Ple de l’Ajuntament ha aprovat provisionalment l’ordenança fiscal necessària per poder implantar aquest suplement municipal, un primer pas que no implica encara la seva aplicació definitiva, però que obre formalment la porta a incrementar la fiscalitat que suporten les persones que pernocten als establiments turístics de la ciutat.
La iniciativa va comptar amb el vot favorable del govern municipal del PSC i el suport de Junts per Sabadell i ERC. La Crida, Sabadell En Comú Podem i el regidor no adscrit es van abstenir. En el debat municipal també es van expressar objeccions sobre la justificació de la mesura, la pressió fiscal i el possible impacte sobre la competitivitat dels allotjaments de la ciutat.
Entre 480.000 i 600.000 euros anuals
Segons les estimacions conegudes, l'aplicació del recàrrec podria aportar a les arques municipals entre 480.000 i 600.000 euros anuals.
El govern municipal defensa que aquests recursos han de contribuir al finançament dels serveis públics que poden veure incrementada la seva demanda com a conseqüència de l’activitat turística, entre els quals assenyala la seguretat, la neteja viària o el transport públic.
El regidor de Desenvolupament Econòmic, Antonio Rodríguez, ha justificat precisament la mesura per la necessitat que l’impost contribueixi a sufragar aquestes despeses municipals.
Una ciutat amb més de 1.700 places entre allotjament reglat i HUT
La dimensió de l’oferta turística de Sabadell és sensiblement inferior a la de les grans destinacions turístiques catalanes.
Segons les dades recollides pel Diari de Sabadell, la ciutat compta amb set hotels i cinc hostals i pensions, que sumen 1.356 places: 1.279 hoteleres i 77 corresponents a hostals i pensions. A aquestes cal afegir 68 habitatges d’ús turístic (HUT), amb 374 places, així com la incorporació recent d’un nou establiment hoteler.
La major part de l’oferta hotelera es concentra en les categories de tres i quatre estrelles, amb 691 i 554 places, respectivament.
Sabadell presenta, a més, unes característiques turístiques específiques. La demanda hotelera està molt vinculada a l’activitat empresarial, comercial, firal i esportiva, i els mateixos establiments han assenyalat anteriorment que l’ocupació disminueix durant els períodes en què es redueix aquesta activitat, especialment a l’estiu.
Aquesta realitat planteja un debat especialment rellevant sobre l’impacte que pot tenir un increment de la fiscalitat turística en destinacions urbanes que no responen necessàriament al patró tradicional de destinació turística massificada.
La nova normativa permet fins a 4 euros de recàrrec municipal
La possibilitat que estudia Sabadell deriva de la reforma de l’IEET aprovada aquest 2026.
La normativa estableix que els municipis de Catalunya poden crear, mitjançant ordenança fiscal, un recàrrec municipal de fins a 4 euros per persona i dia o fracció sobre les tarifes generals de l’impost.
Fora de Barcelona, aquests recàrrecs municipals només poden ser exigibles per a les estades efectuades a partir de l’1 d’octubre de 2026. La seva gestió i recaptació correspondrà a l’Agència Tributària de Catalunya en els termes que s’estableixin mitjançant el corresponent conveni amb cada ajuntament.
Per tant, l’aprovació d’una ordenança municipal constitueix un dels passos necessaris, però no equival per si sola a la posada en marxa immediata del recàrrec.
Un efecte acumulatiu sobre el preu final de l’allotjament
La qüestió no és menor per al sector de l’allotjament, perquè el recàrrec municipal no substitueix l’IEET de la Generalitat, sinó que s’hi afegeix.
La reforma catalana ja preveu l’increment progressiu de les tarifes generals de l’impost. A partir de l’1 d’abril de 2027, per exemple, fora de Barcelona la tarifa general arribarà als 6 euros per persona i nit als hotels de cinc estrelles i gran luxe; 2,40 euros als hotels de quatre estrelles i quatre superior; 2,50 euros als habitatges d’ús turístic; 1 euro als albergs de joventut, i 1,20 euros a la resta de càmpings, establiments i equipaments inclosos en aquesta categoria.
A aquestes quantitats cada municipi podrà afegir el seu propi recàrrec, dins dels límits establerts legalment.
És precisament aquesta suma de fiscalitat autonòmica i municipal la que obliga a analitzar cada decisió local no únicament des de la perspectiva recaptatòria, sinó també des de la competitivitat de la destinació i dels establiments que hi operen.
FIHRT: fiscalitat turística sí, però vinculada a una política turística real
Des de la FIHRT considerem especialment important que l'extensió dels recàrrecs municipals no converteixi l'IEET en un mecanisme automàtic per obtenir nous ingressos municipals.
Cada municipi presenta una realitat turística diferent. No és comparable la pressió turística d’una gran destinació vacacional amb la d’una ciutat en què bona part de les pernoctacions estan vinculades a l’activitat empresarial, comercial, esportiva, cultural, sanitària o familiar.
Sabadell n’és un bon exemple.
Per això, abans d’implantar un recàrrec, caldria disposar d’una diagnosi clara sobre el volum i tipologia dels visitants, l’estacionalitat, l’ocupació dels establiments, la despesa generada, els costos municipals realment atribuïbles al turisme i l’impacte del nou gravamen sobre la competitivitat de l’oferta local.
I, sobretot, cal determinar amb transparència a què es destinaran els recursos recaptats.
Des del sector fa temps que es reclama que els ingressos procedents de la fiscalitat turística retornin efectivament a l’activitat que els genera: promoció i posicionament de la destinació, desestacionalització, digitalització, sostenibilitat, mobilitat turística, millora de l’espai públic, gastronomia, comerç, cultura, patrimoni, formació i competitivitat empresarial.
El debat municipal tot just comença
Sabadell no és un cas aïllat. La reforma de l’IEET ha obert un nou escenari en què els ajuntaments catalans hauran de decidir individualment si incorporen o no aquest recàrrec i, en cas afirmatiu, amb quin import.
Això pot generar en els pròxims mesos un mapa fiscal turístic molt diferent entre municipis, fins i tot entre localitats properes i amb establiments que competeixen pels mateixos segments de demanda.
Per a la FIHRT, aquesta situació obliga a fer un seguiment territorial especialment atent.
La possibilitat legal d’establir un recàrrec no hauria de comportar que aquest s’implanti sistemàticament ni necessàriament en el seu import màxim. La fiscalitat turística ha de respondre a les necessitats i característiques reals de cada destinació, ser proporcional i tenir en compte la competitivitat de les empreses.
En destinacions amb un important component de turisme empresarial o de proximitat, com Sabadell, aquesta anàlisi resulta encara més necessària.
El debat, per tant, no hauria de limitar-se a quant es pot recaptar, sinó a una pregunta molt més important: quin model turístic vol desenvolupar cada municipi i com contribuiran aquests nous recursos a fer-lo possible?