MEDITS 2026 completa l'avaluació dels recursos pesquers del Mediterrani després d'estudiar també el litoral català
La campanya científica impulsada pel Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació i l’Institut Espanyol d’Oceanografia entra en la seva última fase a les Balears. Durant el mes de juny, els treballs ja van recórrer el litoral mediterrani fins a Palamós, obtenint dades sobre espècies d’alt valor pesquer i gastronòmic com el lluç, la gamba vermella, la gamba blanca, el moll, el pop o el rap.
El Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació i l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO-CSIC) han iniciat la quarta i última fase de la campanya MEDITS 2026, un programa d’investigació destinat a conèixer l’estat dels recursos pesquers i dels ecosistemes demersals del Mediterrani occidental.
Aquesta darrera etapa es desenvoluparà entre el 25 d’agost i el 7 de setembre a les aigües d’Eivissa i Formentera, a bord del vaixell d’investigació oceanogràfica Miguel Oliver.
L’objectiu és estudiar les poblacions d’espècies que viuen associades al fons marí i analitzar l’impacte de l’activitat pesquera sobre els ecosistemes dels caladors de profunditat.
Entre les principals espècies objecte d’estudi hi ha la gamba vermella, el calamar, el gerret, el pop, el lluç, la rajada, la gamba blanca i el moll de roca, moltes de les quals tenen també un important valor comercial i gastronòmic dins la restauració mediterrània.
Catalunya també ha format part de MEDITS 2026
La campanya d’aquest any ha recorregut bona part del Mediterrani occidental.
Els treballs van començar al maig al mar d’Alborán i durant el mes de juny van avançar per tot el litoral mediterrani peninsular fins a la zona de Palamós, a la Costa Brava. Posteriorment, durant el juliol, la investigació es va concentrar a les zones central i oriental de les Illes Balears, abans d’afrontar ara aquesta última fase a les Pitiüses.
Per tant, les aigües del litoral català formen part directament del seguiment científic que permet determinar l’estat de diverses espècies de gran interès pesquer.
La campanya inicial de MEDITS 2026 preveia estudiar especialment la situació del lluç, la gamba blanca, la gamba vermella, la cigala, el sorell, el besuc, el moll de fang, el pop i el rap, entre altres espècies característiques de la pesca d’arrossegament mediterrània.
Dades científiques per gestionar millor la pesca
Una de les particularitats de MEDITS és que l’estudi es realitza de manera independent de les dades procedents de la pesca comercial.
Els equips científics efectuen mostrejos estandarditzats que permeten estimar l’abundància, la distribució i l’estructura de les poblacions, així com analitzar els hàbitats, les relacions entre espècies i les característiques de les masses d’aigua.
La campanya també permet avaluar l’impacte de la pesca sobre els ecosistemes marins.
Aquest sistema de seguiment es desenvolupa des de fa dècades i ha generat una important sèrie històrica de dades sobre l’evolució dels recursos pesquers del Mediterrani.
Els resultats s’incorporen posteriorment als treballs dels organismes científics que assessoren sobre la gestió de les pesqueries mediterrànies, entre els quals hi ha el Comitè Científic Assessor de la Comissió General de Pesca del Mediterrani (CGPM).
Pesca sostenible i gastronomia, dues realitats connectades
El coneixement sobre l’estat dels recursos marins té també una dimensió que va més enllà de l’activitat pesquera.
Una part important de la gastronomia catalana i mediterrània està vinculada precisament a espècies procedents de la pesca de proximitat. La gamba vermella, el moll, el rap, el lluç, la cigala o el pop formen part de moltes cuines i receptaris del litoral català i constitueixen, en alguns territoris, un element de diferenciació gastronòmica i turística.
Disposar de dades científiques fiables sobre l’evolució d’aquestes poblacions és, per tant, essencial per poder compatibilitzar la seva explotació econòmica amb la conservació dels recursos a llarg termini.
No es tracta únicament de determinar quant es pot pescar, sinó de garantir que continuï existint producte pesquer mediterrani suficient i de qualitat en el futur.
Per al sector de la restauració, aquesta sostenibilitat és especialment rellevant en un moment en què cada vegada prenen més importància conceptes com el producte de proximitat, la traçabilitat, la temporalitat i la vinculació entre gastronomia i territori.
Una sèrie científica clau per al Mediterrani
MEDITS forma part del Programa Nacional de Dades Bàsiques del sector pesquer i compta amb finançament del Fons Europeu Marítim, de Pesca i d’Aqüicultura (FEMPA).
Les campanyes anuals constitueixen una de les principals fonts d’informació científica per conèixer l’estat de les poblacions pesqueres i dels ecosistemes demersals mediterranis i serveixen de base per a les decisions de gestió dels recursos.
Paral·lelament, aquest estiu també s’ha desenvolupat la campanya MEDIAS 2026, destinada en aquest cas a estimar l’abundància i la biomassa de les principals espècies pelàgiques del Mediterrani, especialment la sardina i el seitó, dos altres productes estretament vinculats a la pesca i la gastronomia mediterrànies.
Amb la fase d’Eivissa i Formentera, MEDITS 2026 completa així un recorregut científic que aquest any ha tornat a incloure les aigües del litoral català fins a Palamós, aportant informació que serà determinant per seguir avançant cap a una explotació sostenible dels recursos pesquers del Mediterrani.