La FIHRT, convidada a participar en el Budapest Process per aportar la veu de l'hostaleria catalana al debat europeu sobre migració laboral
La Federació ha estat convidada a incorporar-se al diàleg internacional que impulsa l’ICMPD per abordar les vies legals de migració, la manca de professionals i els nous models de mobilitat laboral i formació entre els països d’origen i Europa
La Federació Intercomarcal d’Hostaleria, Restauració i Turisme (FIHRT) ha estat convidada a participar en els treballs del Budapest Process – A Silk Routes Partnership for Migration, un espai internacional de diàleg entre governs europeus i asiàtics sobre migració i mobilitat, coordinat pel Centre Internacional per al Desenvolupament de Polítiques Migratòries (ICMPD).
La participació s’emmarca en la reunió del Thematic Working Group on Legal Pathways for Migration, prevista els dies 16 i 17 de setembre de 2026 a Islamabad (Pakistan), i respon a la voluntat dels organitzadors d’incorporar de manera molt més directa el sector privat —i particularment l’hostaleria— al disseny de les polítiques de mobilitat laboral.
Per a la FIHRT, la iniciativa aborda una qüestió d’especial transcendència per a Catalunya: com donar resposta a la manca de professionals que pateixen l’hostaleria, la restauració i el turisme mitjançant vies de migració laboral legals, ordenades, qualificades i vinculades a les necessitats reals de les empreses.
Què és el Budapest Process?
El Budapest Process és un diàleg intergovernamental de llarga trajectòria que connecta països d’origen, trànsit i destinació d’Europa i Àsia per treballar conjuntament les polítiques de migració i mobilitat. En aquesta reunió, Itàlia i Pakistan exerceixen la copresidència del grup de treball sobre vies legals de migració, mentre que la Secretaria correspon a l’ICMPD.
El punt de partida és una realitat compartida. Europa afronta envelliment demogràfic, reducció progressiva de la població activa i dèficits de professionals en determinats sectors, mentre diversos països de la denominada regió de les Rutes de la Seda disposen d'una important població activa interessada en la mobilitat laboral internacional.
En aquest context, les vies legals de migració i les aliances de competències —skills partnerships— estan adquirint un paper cada vegada més important. La mateixa Unió Europea ha impulsat instruments per facilitar la captació internacional de talent i l'encaix entre empreses que necessiten professionals i persones de tercers països que disposen —o poden adquirir— aquestes competències.
El problema, però, no consisteix simplement a posar en contacte oferta i demanda. Els documents de treball identifiquen obstacles com el desajust entre competències i llocs de treball, el reconeixement insuficient de qualificacions entre països, la fragmentació entre els sistemes formatius i les necessitats empresarials i la poca participació dels ocupadors en el disseny dels programes de mobilitat.
L’hostaleria entra al centre del debat
Un dels aspectes més rellevants per a la FIHRT és que l’hostaleria ha estat identificada pels interlocutors europeus com un sector prioritari per incorporar l’experiència empresarial al debat sobre les futures polítiques de mobilitat laboral.
Això permet que les organitzacions empresarials deixin de ser simples receptores d’una política ja definida i puguin participar en una fase prèvia, explicant què està succeint realment a les empreses.
El mateix programa de la trobada dedica una sessió a analitzar les necessitats del mercat laboral europeu i la demanda dels ocupadors, utilitzant explícitament l’hostaleria com un dels exemples sectorials. S’hi abordaran els dèficits de treballadors i competències i les possibilitats de cooperació entre països d’origen i destinació.
Aquesta és precisament una de les qüestions que la FIHRT considera que cal abordar des d'una perspectiva empresarial: no es tracta únicament de trobar treballadors, sinó de trobar professionals amb les competències adequades, facilitar-ne la formació i integració i establir procediments administratius que permetin a les empreses contractar legalment quan el mercat laboral interior no pot cobrir determinades vacants.
De la política migratòria a les necessitats concretes de bars, restaurants i allotjaments
La trobada d’Islamabad vol anar més enllà d’un debat institucional sobre immigració.
El 17 de setembre està prevista una Private Sector Roundtable – Employer Perspectives on Hiring and Skills Partnerships, concebuda específicament perquè empreses i organitzacions empresarials expliquin els problemes que afronten en la contractació internacional.
Sobre la taula hi haurà qüestions molt concretes: processos de reclutament, desajustos de competències, barreres administratives, costos de la contractació internacional, incentius, mecanismes de suport i fórmules de cooperació entre empreses, administracions i centres de formació.
Per tant, el debat té una connexió directa amb una de les preocupacions estructurals de l’hostaleria catalana: disposar de personal suficient i adequadament format per garantir la continuïtat i la qualitat de l’activitat empresarial.
Formació abans i després de la mobilitat
Un altre element especialment interessant és la voluntat de connectar migració, formació professional i demanda empresarial.
Els països participants analitzaran com preparar millor els treballadors per al mercat laboral internacional i com aconseguir que les empreses participin en el disseny dels itineraris formatius. L’objectiu és millorar l’encaix entre l’oferta de professionals als països d’origen i les necessitats efectives dels mercats de treball de destinació.
Aquesta aproximació resulta especialment rellevant per a activitats com la restauració i l’allotjament, on no n’hi ha prou amb cobrir quantitativament una vacant: competències professionals, idiomes, atenció al client, coneixement dels estàndards de servei, seguretat alimentària, prevenció de riscos i adaptació al lloc de treball condicionen directament la qualitat del servei.
Migració legal, però també contractació responsable
El projecte incorpora igualment una dimensió que la FIHRT considera imprescindible: la contractació internacional ha de desenvolupar-se sota criteris de legalitat, transparència i responsabilitat.
Una sessió específica estudiarà els mecanismes necessaris per garantir una contractació justa i ètica, reduir els riscos d’explotació i establir sistemes transparents entre governs, ocupadors i intermediaris. L’hostaleria apareix novament identificada com un dels sectors sobre els quals cal aterrar aquests principis.
Això implica avançar cap a models en què la mobilitat internacional no sigui una resposta improvisada a la falta de personal, sinó una política ordenada de captació, qualificació, contractació i integració de professionals.
La FIHRT vol portar la realitat de les pimes catalanes al debat
La invitació representa per a la FIHRT una oportunitat per traslladar a un fòrum internacional la realitat específica de microempreses, petites i mitjanes empreses de restauració, hostaleria i turisme, on les dificultats de contractació tenen característiques molt diferents de les que poden afrontar les grans cadenes i corporacions.
Precisament, els organitzadors han demanat a les associacions participants que recopilin casos concrets de barreres de contractació, manca de competències, dificultats administratives i costos vinculats a la contractació internacional, amb l'objectiu que el debat parteixi d'evidències empresarials i no només de plantejaments generals.
La FIHRT considera especialment important que qualsevol futur mecanisme europeu tingui en compte la realitat de la pime: procediments assumibles, terminis administratius raonables, seguretat jurídica, acreditació de competències, formació vinculada als llocs de treball i instruments que siguin realment accessibles també per a les empreses de menor dimensió.
Una oportunitat per influir abans que les polítiques estiguin definides
La importància de participar en aquest procés rau també en el moment en què es produeix. Els documents preparatoris remarquen que les aportacions empresarials poden contribuir al disseny de futurs programes de migració laboral basada en competències i, fins i tot, a la creació d'una xarxa estable d'ocupadors vinculada al Budapest Process.
La reunió pretén, precisament, reforçar la participació del sector privat en el disseny, implementació i ampliació de les aliances de migració laboral, i formular mecanismes que permetin alinear les necessitats empresarials amb la formació, el reconeixement de qualificacions i els sistemes de contractació responsable.
Per a la FIHRT, aquesta és la qüestió de fons: la manca de professionals de l’hostaleria no pot abordar-se únicament quan la vacant ja existeix i l’empresa no troba ningú per cobrir-la. Requereix planificació, formació, qualificació, polítiques actives d’ocupació i, quan sigui necessari, vies ordenades de mobilitat internacional.
La participació en aquesta iniciativa permet situar la veu de l’hostaleria catalana en aquest debat i defensar que les futures polítiques europees de migració laboral es construeixin amb les empreses i no simplement per a les empreses.