El Delta de l'Ebre enceta una estratègia a 15 anys contra la regressió i el risc d'inundació
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, s’ha reunit aquest dissabte amb els integrants de la Taula de Consens del Delta de l’Ebre per avançar en la protecció del delta de l’Ebre. La consellera ha explicat que s’està treballant per unificar les diverses propostes tècniques aportades per la Generalitat, el Ministeri per a la Transició Ecològica i la Taula per revertir la subsidència del Delta i avançar en una proposta unitària: “El que hem presentat és un full de ruta per als propers quinze anys amb dos objectius fonamentals: marcar les actuacions de protecció del Delta tant en la seva part frontal com rere platja i que permetran garantir la protecció del delta de l’Ebre”. Amb la reunió d’avui s’acompleixen els acords: “Teníem el compromís de fer retorn a la taula de consens del delta d’aquest pla d’actuacions”.
La consellera ha detallat que en la reunió s’han explicat “les actuacions, algunes planificades i d'altres executades dels camins de guarda”. Ha assenyalat que “hi ha un canvi substancial” en el que fins ara s’havia treballat sobre la mobilització de sediments “per poder realitzar aquesta proteccio en garanties”. En aquest punt, ha destacat el “treball de base de la Universitat Politècnica de Catalunya. Estem parlant de cinc milions de metres cúbics amb un encàrrec d’un estudi per veure on es poden trobar aquests punts”.
Paneque ha destacat que “el Govern vol traslladar que el delta es un espai d'interès paisatgístic i econòmic importantíssim, fet que suposa que aquesta línia de treball és prioritària”.
Pel que fa a la mobilització de sorra, es treballa perquè caldrà afavorir una zona dunar rere platja i una zona de transició dunar, que permetin moviments i migracions de les dunes que es formaran amb l’aportació de sorres. Això s’haurà de completar amb la construcció d’una gran duna-dic darrera d’aquesta zona per a evitar inundacions en els arrossars i els sistemes de desaigües en casos de gran temporal com el Glòria.
Paral·lelament, des del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ja fa temps que s’està treballant en la construcció de guardes que completaran tot aquest sistema. La consellera ha explicat que actualment ja estan acabades les dues primeres fases de la construcció dels 15 quilòmetres de la guarda dels Alfacs i ja s’està treballant en la redacció de la 3a fase (8M€) per convertir tot el traçat, des de la Ràpita al Trabucador, en un carril bici. La intenció és licitar l’obra enguany per poder començar els primers treballs el 2027.
Al mateix temps, s’està redactant el projecte de la primera fase de la guarda del Fangar, que suposarà una inversió de 2,6 milions d’euros, i s’està treballant en el disseny de la segona fase.
Paneque ha recordat que també ja estan construïdes les guardes de les basses, que van suposar una inversió de 2,7 milions. Actualment, es treballa en actuacions de reforçament d’aquestes guardes contra l’erosió de l’onatge i en la protecció i millora de la vegetació perifèrica per reforçar el seu paper de protecció i de generació de biodiversitat.
L’objectiu de totes aquestes guardes, tant la de les basses com la de les badies, és generar un sistema totalment estanc que impedeixi l’entrada d’aigua marina als arrossars i estructures de reg de les comunitats.
En la reunió la consellera també ha avançat el projecte de construcció dues noves guardes a tots dos marges de riu, des de Deltebre i Sant Jaume fins arribar a la desembocadura, amb l’objectiu d’assegurar una cota suficient per a compensar la pujada prevista del nivell del mar i l’elevació del riu en cas de riuada. Actualment s’està treballant en la fase de disseny d’aquests projectes.