Els municipis costaners sol·liciten 6.285 serveis per a la temporada de platja
- Els usos no comercials, com ara punts d’informació, serveis sanitaris i elements d’accessibilitat són més del 67,5%, mentre que els serveis comercials, del tipus guinguetes o lloguer de para-sols i embarcacions, un 32,5%
- El visor de costes permet a la ciutadania consultar totes les activitats i ocupacions autoritzades a les 621 platges i fronts fluvials per preparar la seva estada
Els 68 ajuntaments litorals catalans han sol·licitat al Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica autorització per instal·lar 6.285 usos temporals a les seves platges durant la campanya de bany d’enguany, prop del 6% més que la temporada passada. Aquests usos temporals són serveis que es presten als banyistes, tant comercials —lloguer de para-sols o guinguetes— com no comercials —rampes d’accés a la sorra, serveis sanitaris o punts d’informació—.
Els serveis de temporada es consideren ocupacions del domini públic maritimoterrestre (és a dir, les platges i el mar més proper) i de les seves zones de servitud (la franja de terra immediatament següent) per a facilitar l’accés i el lleure, amb l’objectiu que la ciutadania pugui gaudir de serveis quan visita les platges i el mar. Ja es poden anar consultant els serveis amb els quals compta cada platja al visor de costes.
Aquestes ocupacions a les platges, sendes i passejos marítims poden ser d’usos comercials (guinguetes, lloguer d’embarcacions o de para-sols) o no comercials (dutxes, rampes d’accés, punts d’informació o serveis sanitaris). En molts casos s’instal·len durant la Setmana Santa fins a l’octubre, i poden ser tant marítims com terrestres. Els ajuntaments costaners presenten la seva proposta de distribució dels serveis de temporada a finals de l’any anterior per tal de tramitar l’autorització.
Usos segons l’estat de cada platja
El Departament de Territori és l’ens encarregat d’autoritzar les ocupacions. En la seva tramitació, vetlla per fer compatible els diversos usos amb la preservació de l’ecosistema i els interessos econòmics i socials al territori.
També es té en compte l’estat de les platges pel muntatge definitiu de les instal·lacions sol·licitades. El Departament compta amb la col·laboració dels Inspectors de Ports i Costes, que emeten els informes valoratius del litoral i la seva capacitat per absorbir totes aquestes activitats.
La relació de l’estat de les platges i els usos que es poden autoritzar a cadascuna és un dels aspectes cabdals a valorar i en el futur tindrà encara més rellevància. El Pla de Protecció i Ordenació del Litoral (PPOL) que està impulsant el Departament permetrà una visió i gestió integral del litoral i els usos i activitats autoritzables.
Usos no comercials, la majoria
Enguany, els municipis han sol·licitat un total de 6.285 serveis de temporada a 621 platges i fronts marítims i fluvials de tot Catalunya, prop d’un 6% més que l’any passat, quan es van sol·licitar 5.931 activitats. Aquest augment es deu al fet que bona part dels ajuntaments han fet noves licitacions, augmentant així el nombre d’ocupacions demanades.
Dels 6.285 serveis sol·licitats enguany, la gran majoria, un 67,5%, són usos no comercials i el 32,43%, un total de 2.038, són activitats comercials. Les activitats comercials sol·licitades han baixat lleugerament respecte a la temporada anterior.
Aquest fet respon a la incorporació cada cop més d’ocupacions no comercials pensades per a garantir l’accessibilitat, com les passeres i dutxes adaptades, o el servei de suport presencial per a l’accés al mar. Forma part de l’esforç dels municipis costaners catalans per convertir les platges en un punt de trobada no excloent de la ciutadania i per oferir més serveis gratuïts que complementen les seves ofertes d’activitats estiuenques. També s’ha sol·licitat la instal·lació d’elements que actuen de refugis climàtics, com ara tendals de grans dimensions adaptats a les platges.
Activitats sol·licitades
|
Àmbit territorial |
Platges i fronts litoral (*) |
Activitats no comercials |
Activitats comercials |
Total activitats |
|
Barcelona |
88 |
941 |
309 |
1.250 |
|
Girona |
294 |
1.665 |
839 |
2.504 |
|
Penedès |
54 |
695 |
332 |
1.027 |
|
Tarragona |
93 |
686 |
358 |
917 |
|
Terres de l'Ebre |
92 |
387 |
200 |
587 |
|
TOTAL ACTIVITATS |
621 |
4.247 |
2.038 |
6.285 |
(*) A part de les platges, hi ha fronts de litoral i fluvial amb serveis de temporada
La gran part dels serveis de temporada sol·licitats, un 39,29%, corresponen a les Comarques Gironines, seguit de la demarcació de Barcelona, amb un 19,89%. Cal recordar que la ciutat de Barcelona té un règim especial i els seus serveis de temporada s’aprovaran a la comissió del Pla de Gestió Integral del Litoral, integrada per representants de l’Ajuntament, del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic i del Departament de Territori, i no estan comptabilitzades.
Respecte als altres àmbits territorials, els municipis del Penedès han presentat el 16,34% de sol·licituds de serveis de temporada; els de l’àmbit de Tarragona han presentat el 14,59%, i els de les Terres de l’Ebre, el 9,34%.
Interlocució constant amb els ajuntaments
La gestió de l’espai litoral és extraordinàriament complexa, atès que s’hi concentren interessos turístics, econòmics, ambientals i socials que sovint requereixen una coordinació àgil i una interpretació clara de la normativa vigent.
La gestió del gran volum de sol·licituds a temps per començar la campanya de platja s’assoleix en gran part gràcies a la interlocució fluida entre el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i els municipis. Els ajuntaments aporten el coneixement de les dinàmiques pròpies de cada platja, les demandes dels operadors i les necessitats del seu territori a temps perquè el Departament pugui fer les comprovacions preceptives i autoritzar els serveis.
Aquest exercici de coordinació interadministrativa és essencial per garantir una temporada estival ordenada, segura i adaptada al model de litoral sostenible que el país vol projectar. Que els serveis que fan l’estada dels banyistes més confortable s’instal·lin a temps no beneficia només la ciutadania que fa ús de les platges sinó també als sectors econòmics que basen la seva activitat en aquest espai públic i que necessiten un litoral cuidat i amb serveis. Al mateix temps, vetllar per l’equilibri entre les activitats i la capacitat de cada platja d’acollir-los permet preservar la qualitat ambiental d’aquesta franja de terreny ara i durant les temporades futures.
