El Departament d'Agricultura impulsa una guia per reduir el malbaratament alimentari a les fleques i pastisseries de Catalunya
La nova eina vol ajudar les empreses a entendre millor què estan malbaratant, a mesurar-ho i reduir-ho en el seu dia a dia
Més de 3.000 tones d'aliment es malbaraten anualment al llarg de la cadena de valor del pa, amb un impacte econòmic de més d'1,4 milions d'euros
El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha elaborat la Guia per a la prevenció del malbaratament alimentari a les fleques i pastisseries Aquesta guia, juntament amb la diagnosi prèvia, formen part d’un mateix projecte estratègic orientat a conèixer la realitat del sector i oferir eines concretes per reduir el malbaratament.
El document s’ha construït en col·laboració amb els gremis de flequers i els gremis de pastisseria i amb la participació d’altres departaments i experts.
Una diagnosi per entendre on es produeix el malbaratament
Prèviament a la elaboració de la guia el DARPA va impulsar una diagnosi del malbaratament alimentari al sector flequer, on es quantificava el volum de pa malbaratat i el seu impacte econòmic i ambiental. L’estudi, encarregat al CREDA i IRTA, analitza el malbaratament alimentari al llarg de tota la cadena de valor del pa, corresponent a l’any 2023. Per fer-ho, s’ha utilitzat com a producte de referència la barra de quart, davant la diversitat de productes del sector i la complexitat d’analitzar els fluxos de producció i de malbaratament de la totalitat de referències que disposen fleques i pastisseries.
L’anàlisi aborda de manera diferenciada totes les baules: des de la transformació primària (indústria farinera), passant per la producció industrial, la distribució en grans cadenes, fins a les fleques tradicionals amb obrador propi.
A més, l’impacte ambiental s’ha calculat mitjançant la metodologia d’anàlisi de cicle de vida, permetent obtenir indicadors clars i comparables en termes de canvi climàtic, petjada hídrica i ús del sòl.
Segons la diagnosi, a Catalunya es malbaraten anualment 3.097 tones d’aliment al llarg de la cadena de valor del pa, això inclou farina i pa elaborat, amb un impacte econòmic que supera els 1,4 milions d’euros.
Aquest malbaratament també té conseqüències ambientals destacades: més de 2.200 tones de CO₂ equivalent emeses, una petjada hídrica comparable a més de 5.000 piscines olímpiques i una superfície agrícola de 688 camps de fútbol destinada a produir aliments que no es consumeixen.
En el cas concret de les fleques i el sector minorista on es ven pa, el volum de malbaratament s’acosta a les 1.900 tones anuals. D’altra banda, si ens fixem en les llars, el malbaratament de pa arriba a més de 6.000 tones, representant el 2,8% dels aliments que es llencen en l’àmbit domèstic.
Pel que fa a altres àmbits, des del DARPA també s’han impulsat diverses diagnosis per analitzar les pèrdues i el malbaratament alimentaris en diferents sectors i productes. En concret, s’han estudiat les cadenes de valor dels préssecs i nectarines, les pomes i peres, els cítrics, així com productes hortícoles com la carxofa, el tomàquet i el carbassó. Igualment, s’han elaborat diagnosis en sectors com el de la pesca —centrades en espècies com el seitó i el lluç—, així com en el sector porcí i el làctic. A més, també s’ha analitzat el malbaratament alimentari a les llars. Actualment, s’estan elaborant dues diagnosis més: una sobre el conjunt de la cadena alimentària i una altra centrada en el malbaratament alimentari als hospitals.
Una guia pràctica en 10 passos
La guia per a la prevenció del malbaratament alimentari a les fleques i pastisseries ofereix un itinerari estructurat en 10 passos per facilitar a les empreses la implantació d’un Pla de Prevenció del Malbaratament Alimentari (PPMA). Inclou eines per quantificar el malbaratament alimentari, identificar punts crítics, definir accions de millora i fer-ne seguiment.
A més, ajuda les empreses a complir amb la normativa vigent, especialment amb les obligacions derivades de la Llei 3/2020, que estableix la necessitat de disposar de plans de prevenció.
Bones pràctiques i revalorització
La guia també posa de manifest que el sector ja està aplicant mesures per reduir el malbaratament i ofereix un recull de bones pràctiques que poden servir d’inspiració per engegar accions de prevenció del malbaratament alimentari. En moltes fleques i pastisseries, una part important dels excedents no esdevé residu, sinó que es revaloritza, principalment per al consum humà o per a l’alimentació animal.
Entre les pràctiques més habituals d’aprofitament d’aquests excedents hi ha l‘elaboració de nous productes o la donació a entitats socials. Una altra mesura important és la millora de la planificació de la producció i la sensibilització de les persones consumidores.
Un exemple destacat és el Forn-Pastisseria Prat de Mollet del Vallès, que ha participat en l’elaboració de la guia i aplica mesures alineades amb la prevenció del malbaratament, esdevenint un referent de bones pràctiques dins del sector.
Cap a un sistema alimentari més sostenible
Aquesta iniciativa s’emmarca en l’estratègia del Departament per avançar cap a un sistema alimentari més eficient i sostenible, en línia amb altres actuacions de prevenció del malbaratament al conjunt de la cadena alimentària.
En aquest context, el Departament ha publicat al portal Participa Gencat l’esborrany definitiu del Pla Estratègic de Prevenció de les Pèrdues i el Malbaratament Alimentaris de Catalunya 2026-2030, que es troba en fase de propostes fins al 30 d’abril.
Paral·lelament, s’està treballant en la tramitació de l’acord de Govern per a la seva aprovació, prevista abans de l’estiu, amb l’objectiu de definir el full de ruta en la prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari per als propers anys.
Amb aquesta guia, el Departament reforça el seu compromís amb la reducció del malbaratament alimentari, tot impulsant solucions reals i aplicables que transformin aquest repte en una oportunitat per al sector i per al conjunt de la societat.