Dues lleis, un problema: Catalunya encara no ha harmonitzat el marc contra el malbaratament
La normativa estatal entra en plena aplicació mentre el marc català continua desalineat, generant inseguretat jurídica i risc per a empreses
El proper 2 d’abril de 2026, la Llei 1/2025 de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari entrarà en la seva fase clau: les obligacions principals seran plenament exigibles i el règim sancionador començarà a aplicar-se de manera efectiva.
El problema és que aquesta fita arriba en un context de desajust normatiu a Catalunya, que un any després de l’aprovació de la llei estatal encara no ha adaptat el seu propi marc legal.
D’una llei pedagògica a una norma amb sancions
La nova normativa estatal suposa un canvi profund en la gestió del malbaratament alimentari. Allò que fins ara era majoritàriament voluntari passa a ser obligatori:
- Plans de prevenció del malbaratament
- Aplicació estricta d’una jerarquia de prioritats
- Prohibició de destruir aliments aptes per al consum
- Sancions en cas d’incompliment
El sector, especialment la restauració i la distribució, es prepara per un escenari en què el control administratiu serà molt més intens.
Catalunya, amb avantatge… però desactualitzada
Catalunya no parteix de zero. La Llei 3/2020 de malbaratament alimentari ja havia introduït molts dels principis que ara recull la normativa estatal.
Durant anys, aquest marc s’ha considerat pioner. Però avui, paradoxalment, aquest avantatge s’ha convertit en un problema: no s’ha actualitzat ni harmonitzat amb la nova llei estatal
El resultat és una convivència de dues normes amb lògiques diferents.
A la darrera trobada amb representants del Departament d'Agricultura, aquests es van manifestar en el sentit de que modificarien i adaptarien la norma, buscant el mateix recolzament parlamentari que es va obtenir el 2020. Però el 2 d'abril ja és aquí, i ens manquen directrius clares al sector.
El xoc de criteris: flexibilitat vs. obligació
La diferència no és només tècnica, sinó de model:
- Normativa catalana (2020): enfocament progressiu, adaptat al territori
- Normativa estatal (2025): obligació homogènia i immediata
Aquest canvi implica que moltes empreses passen d’un sistema flexible a un marc amb exigències formals, control i sancions.
A més, la llei estatal reforça jurídicament la jerarquia de prioritats, que deixa de ser orientativa per convertir-se en d’obligat compliment.
Un any perdut per adaptar-se
Quan es va aprovar la llei estatal, el calendari era clar: hi havia aproximadament un any per adaptar-se abans de l’entrada en vigor de les obligacions clau.
Aquest marge expira ara, sense que Catalunya hagi desplegat una adaptació normativa completa.
Els motius són diversos:
- Complexitat competencial
- Revisió pendent de la llei catalana
- Retards administratius
Però el resultat és inequívoc: el sistema arriba a la data límit sense alineació.
Què passarà a partir del 2 d’abril de 2026
L’entrada en vigor efectiva obre un escenari immediat:
Empreses sota pressió
Les obligacions seran exigibles i les inspeccions podran derivar en sancions.
Inseguretat jurídica
Molts operadors no tenen clar:
- Quina norma aplicar en cas de discrepància
- Com complir simultàniament ambdues lleis
Risc desigual
Les empreses catalanes poden quedar en una posició més vulnerable davant interpretacions divergents de la normativa.
Restauració i distribució, en el punt de mira
Els sectors més exposats són els que gestionen grans volums d’aliments:
- Hostaleria: obligació de facilitar l’emportament i gestionar excedents
- Retail: plans de prevenció i traçabilitat
Per a moltes pimes, el repte no és només operatiu, sinó també administratiu.
Un sistema amb dues lleis i un sol obligat
La situació actual dibuixa un escenari complex:
- Dues normatives vigents
- Criteris no del tot alineats
- Empreses obligades a complir ambdues
A la pràctica, això pot traduir-se en:
- Conflictes d’interpretació
- Increment del risc legal
- Major càrrega burocràtica
La clau: harmonitzar abans que sancionar
La lluita contra el malbaratament alimentari és un objectiu compartit i necessari. Però la seva eficàcia depèn de la coherència normativa.
Amb el 2 d’abril de 2026 com a punt d’inflexió, Catalunya afronta un repte immediat: alinear el seu marc legal amb la normativa estatal
Sense aquesta adaptació, el sistema pot entrar en una fase de desordre regulador, on la voluntat de reduir el malbaratament conviu amb la inseguretat jurídica.
I, en aquest escenari, qui assumeix el risc no és l’Administració, sinó les empreses.