SDDR a l'hostaleria: què està definit, què no, i per què el novembre de 2026 és una data límit legal que encara no té tots els detalls operatius tancats
El Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn d’Envasos (SDDR) fa setmanes que genera titulars i, amb ells, una quantitat considerable de dubtes dins del sector de l’hostaleria. En els darrers dies, a més, s’han difós informacions que vinculen el 12 d’agost de 2026 amb l’entrada en funcionament de l’SDDR, una interpretació que barreja dues fites reguladores diferents.
Abans d’entrar en detall, convé deixar-ho clar des del principi: el novembre de 2026 és la data límit establerta pel marc legal espanyol per a la implantació del sistema, però els detalls operatius sobre com funcionarà a la pràctica encara no han estat completament definits pel Ministeri per a la Transició Ecològica, i l’autorització dels operadors que han de gestionar el sistema continua pendent a la Comunitat de Madrid.
Publiquem aquest article precisament perquè el sector disposi d’una visió clara i rigorosa del moment actual, sense anticipar obligacions que encara no estan del tot definides.
Per què arriba l’SDDR i quan
L’SDDR és un sistema pel qual cada envàs de beguda d’un sol ús —ampolles de plàstic de fins a 3 litres, llaunes i envasos de cartró per a begudes— portarà associat un dipòsit econòmic que el consumidor abonarà en el moment de la compra i que podrà recuperar en retornar l’envàs buit als punts habilitats, d’acord amb el desenvolupament definitiu del sistema.
No es tracta d’un impost, sinó d’una fiança retornable.
La seva posada en marxa a Espanya és conseqüència directa de l’incompliment dels objectius de reciclatge fixats per la Llei 7/2022. L’any 2023 només es va recollir de manera separada el 41,3% de les ampolles de plàstic posades al mercat, molt lluny del 70% exigit.
La mateixa llei estableix que aquest incompliment activa automàticament l’obligació d’implantar un sistema SDDR en un termini màxim de dos anys. Aquest càlcul situa la data límit al novembre de 2026.
No és un sistema nou a Europa. Alemanya, Dinamarca, Suècia i els Països Baixos fa anys que l’apliquen, amb taxes de reciclatge que superen el 90%. Espanya arriba tard a un model àmpliament provat, i aquest retard comporta importants reptes logístics dins del termini disponible.
L’exempció del consum dins de l’establiment
Aquest és el punt que genera més confusió i, alhora, el més rellevant per al funcionament diari de la gran majoria dels establiments d’hostaleria.
Quan el client consumeix la beguda dins del mateix establiment, sigui a la barra o a la taula, el canal HORECA disposa d’un tractament diferenciat dins del marc europeu sobre envasos i residus d’envasos.
La normativa europea contempla aquesta particularitat quan els envasos són consumits i gestionats dins del mateix establiment, ja que romanen sota la responsabilitat de l’operador hostaler.
La lògica del Reglament és clara: el dipòsit existeix per incentivar que el consumidor retorni l’envàs en lloc d’abandonar-lo. Quan el consum es produeix dins del local, és el mateix establiment qui recull i gestiona l’envàs, eliminant aquest risc. Per tant, el dipòsit no té raó de ser en aquest context.
En canvi, quan les begudes es venen per emportar, la situació és diferent. En aquests casos, el sistema haurà de preveure l’aplicació del dipòsit d’acord amb el model operatiu que finalment s’aprovi.
Allò que encara no està tancat
Encara cal concretar diversos aspectes tècnics i operatius sobre el funcionament pràctic del sistema: com es gestionarà la logística dels envasos retornats, com operaran els punts de devolució o si s’establiran períodes específics d’adaptació per als diferents tipus d’establiments.
Perquè l’SDDR pugui entrar en funcionament és imprescindible que estiguin autoritzats els operadors encarregats de gestionar-lo. Les sol·licituds per constituir aquests sistemes s’han presentat davant la Comunitat de Madrid.
A data d’avui, la Comunitat de Madrid encara no ha autoritzat cap operador i, sense aquesta autorització, el sistema no pot posar-se en marxa, amb independència del que estableixi la llei.
El paper d’Hostelería de España
Hostelería de España participa activament a l’Asociación SDDR España, una de les iniciatives presentades per gestionar el sistema i la que compta amb una representació més àmplia dels sectors afectats per la seva implantació.
La seva participació té un objectiu molt concret: garantir que el model que finalment s’implanti respecti les particularitats del canal HORECA, les exempcions que li corresponen segons la normativa europea i les necessitats operatives reals dels establiments.
L’entitat continuarà fent seguiment d’aquest procés i informant el sector a mesura que es vagin definint els detalls. Quan el sistema estigui en condicions d’entrar en funcionament, tornarà a informar amb tota la informació necessària perquè cada establiment sàpiga exactament què haurà de fer i quan.