Actualitat

Vic inicia el projecte de restauració fluvial dels rius Mèder i Gurri al nucli urbà de Vic. El projecte, sota el nom "Riberes de Vic", busca renaturalitzar l'espai i el curs fluvial del mateix riu. Tal com explica el regidor de Medi Ambient, Albert Castells, quedava pendent aquesta gran actuació d'abordar la transformació i millora d'entorn de ribera per completar el projecte de recuperació de l'hàbitat.

El projecte liderat per l'Ajuntament de Vic es treballarà conjuntament amb el Centre d'Estudi dels Rius Mediterranis (CERM), i es finança a través d'una subvenció d'1.803.811,22 € pel foment d'actuacions dirigides a la restauració d'ecosistemes fluvials i a la reducció del risc d'inundació als entorns urbans espanyols a través de solucions basades en la natura, corresponent a l'any 2021 en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència finançat per la Unió Europea – NextGenerationEU.

Aquesta és una actuació que vol millorar l'hàbitat de ribera, però en el fons pretén perseguir, també, la millora de la salut de tots els ciutadans, "perquè posem la natura a l'abast de la ciutadania i estem treballant amb la mirada de naturalitzar la ciutat", detalla Castells.

Transformació del riu

Aquest projecte sorgeix amb la visió del nou planejament de la ciutat que ja plantejava en la seva aprovació un nou model de ciutat que apostava pel riu com a eix de vertebració i connexió.

Tal com explica la regidora d'Urbanisme, Fabiana Palmero, el planejament incorpora un concepte de salut transversal en totes les accions. "El que volem és tenir una ciutat on la gent pugui viure més feliç, i el més important és la salut, no només entesa com a salut física sinó la salut entesa d'una manera transversal com la salut social psicològica i ambiental", detalla Palmero.

En aquest sentit, el projecte encaixa amb els engranatges de la visió de la ciutat. "Aquest projecte ens permet iniciar el projecte de restauració de la llera del riu com a eix vertebrador de la ciutat", conclou la regidora.

Actuacions

Les actuacions previstes es comprenen entre el tram del pont de l'antiga N-152 fins a l'aiguabarreig del Mèder i el Gurri. Les accions proposades en aquest projecte van orientades a mitigar els impactes causats a l'ecosistema fluvial i el ripari per la urbanització de l'entorn més proper. Així, s'han plantejat accions adreçades a restablir de forma permanent i duradora la connectivitat longitudinal fluvial per restaurar, alhora, el poblament natural de peixos i altres organismes aquàtics, ja que en facilita les migracions.

En aquest sentit, es treballa de la mà del Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis per protegir el riu i actuar de forma brusca, però respectuosa perquè el riu tingui un transcurs natural en el seu pas per la zona urbana. "Volem tenir en compte tots els aspectes que tenen a veure amb el riu, més enllà de la vegetació i els peixos, també les aus, ratapinyades i elements ecosistèmics per tal de naturalitzar al màxim l'actuació urbanística", detalla en el seu director Marc Ordeix.

D'altra banda, es proposen accions d'eliminació o integració (quan protegeixin infraestructures en ús) de defenses longitudinals amb la finalitat de recuperar una franja de vegetació de ribera autòctona de baix port, compatible amb les infraestructures urbanes existents.

Aquestes actuacions comportaran una transformació de l'ecosistema fluvial perdurable que redueixi l'impacte de la urbanització existent i millori la biodiversitat de l'ecosistema fluvial i el ripari a mitjà i llarg termini.

Tal com ha destacat, Victoria Pérez, coordinadora de l'Àrea de Ciutats i representant de la Fundación Biodiversidad, és un projecte exemplar perquè engloba diversos agents experts perquè sigui un projecte de transformació total i vital pel riu i la ciutat. "És un projecte d'alt impacte en la biodiversitat, però amb un element central com és la salut".

Actuacions previstes

Uns dels principals objectius de les actuacions és remeiar la pèrdua de connectivitat longitudinal fluvial a causa de la presència d'obstacles al canal fluvial. En aquest sentit, es proposen la instal·lació de dispositius de pas per a peixos, i es proposa la demolició dels murs d'aigües baixes que no compleixin cap funció protectora. Únicament, en aquells punts on protegeixi infraestructures (col·lectors, canalitzacions, etc.) es duran a terme accions d'adaptació i integració.

Per altra banda, també es pretén dur a terme una millora de la gestió hidràulica, ambiental i paisatgística de l'entorn del conjunt arquitectònic de les Adoberies (pont de Queralt i resclosa de les Adoberies), preservant el patrimoni cultural catalogat i mantenint la visibilitat del conjunt arquitectònic. Aquest projecte inclou, també, una proposta de construcció d'un dispositiu de pas per a peixos a la resclosa de les Adoberies, preservant el patrimoni cultural catalogat que permeti recuperar la connectivitat fluvial en aquest punt tant per a la fauna com per a sediments i altres materials.

En el tram del Mèder entre l'antic molí d'en Saborit i el pont de l'avinguda dels Països Catalans es proposa recuperar una part de l'espai de l'antiga fàbrica de Genís Antel (almenys una franja d'uns 10 metres d'amplada) per a l'espai fluvial que permeti suavitzar el pendent de les riberes, recuperar l'ecosistema ripari i ampliar la capacitat hidràulica per a les avingudes amb un període de retorn de 10 anys en aquest tram.

Finalment, per mitigar els efectes negatius sobre l'estat ecològic dels rius que suposen els abocaments dels col·lectors es proposen accions d'adequació aquestes sortides de sobreeixidors amb mecanismes de bioremediació i bioenginyeria.

Pérez destaca la potencialitat i la transversalitat del projecte per no només canviar el riu, sinó també, la salut de la ciutat en tots els seus àmbits. "La transformació serà molt gran en tots els aspectes".

Riberes de Vic compte amb el suport de la Fundación Biodiversidad del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico (MITECO) en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), finançada per la Unió Europea - NextGenerationEU.