L’Observatori Socioeconòmic d’Osona, òrgan de Creacció, l’Agència d’Emprenedoria, Innovació i Coneixement d’Osona, ha publicat un primer estudi sobre l’impacte econòmic de la COVID-19 a la comarca, en el qual s’han analitzat tres grans paràmetres: l’impacte que ha tingut la pandèmia en el mercat laboral -atur, contractació i expedients de regulació d’ocupació temporal (ERTO)-, l’impacte en la mobilitat, i l’evolució del nombre de casos de coronavirus. Josep Arimany, president de Creacció i regidor d’Universitat i Ciutat del Coneixement, considera que amb aquest treball “podem tenir una primera radiografia de la repercussió econòmica i social real que ha tingut fins ara la pandèmia a la comarca”.

Pel que fa a l’impacte laboral, les dades d’atur comarcals revelen que a Osona al març hi havia 8.083 persones aturades, xifra que significa una variació respecte el març del 2019 d’un 9,2% superior, mentre que en el cas de Vic, aquesta taxa de variació és lleugerament més positiva i se situa en el 8,6%. Respecte a la contractació, l’estudi destaca l’evolució dels nous contractes que s’han fet durant el primer trimestre d’aquest any. A Osona, entre gener i març s’han formalitzat 11.268 nous contractes quan en el mateix període del 2018 van ser 10.615. Si l’atenció es posa en la variació interanual mensual al mes de març del 2020, s’aprecia un decrement de la contractació del 25,7%. Per tipus de contractes, durant aquest primer trimestre hi ha hagut una variació interanual en els contractes temporals del  -7,08%  i del -17,66% en els indefinits.

Un 19% d’afectats a Osona per un ERTO de causa major

L’estudi de l’Observatori Socioeconòmic d’Osona també recull el nombre d’expedients d’ERTO per força major que s’han presentat a la comarca. El 7 d’abril, primer dia que mostra l’estudi, el nombre d’expedients d’aquest tipus era de 1.480 i hi havia 4.273 centres de cotització no afectats. El 16 d’abril, en canvi, es registraven 1.550 expedients per força major i 4.203 centres de cotització no afectats. Traduït en nombre de treballadors, a Osona el 7 d’abril eren 9.454 afectats per un ERTO de força major mentre que els assalariats no afectats sumaven la xifra de 41.539. Una setmana després, el 16 d’abril, en canvi, hi havia 41.116 treballadors assalariats no afectats i 9.877 que sí ho estaven. Segons l’estudi, a Osona el 19,4% dels assalariats estan afectats per un ERTO de força major. Si a aquests s’hi sumen els que estan afectats per altres causes, a 16 d’abril el percentatge total era del 20,8%, “una xifra que, comparativament, està per sota de la d’altres comarques veïnes”, remarca Arimany.

El treball de l’Observatori té en compte també l’impacte que ha tingut aquesta pandèmia en la mobilitat i s’ha fixat especialment en la que s’ha produït a l’entorn de Barcelona. La caiguda més brusca es va produir entre el 7 i el 15 de març. La variació de mobilitat a Catalunya entre el dia 5 d’abril i la tendència normal reflecteix una disminució del 94% de la mobilitat per compres o un 88% de la disminució de la mobilitat en parcs, entre altres.

Evolució dels casos de COVID-19 positius

A la comarca d’Osona, a partir del 17 de març la corba que marca l’evolució dels casos positius de COVID-19 va començar a pujar però d’una manera no tant accentuada com la de la mitjana de Catalunya. El 10 d’abril, la xifra de casos positius se situava en els 773, tot i que per cada 100.000 habitants representaven 480,7 casos.

En aquell moment, Vic era el municipi amb més casos positius de coronavirus (223), i si es mira la ràtio per cada 100.000 habitants, la xifra se situava en 482,5 casos, molt per sota d’altres municipis menys poblats de la comarca. El primer cas positiu de COVID-19 a Osona va ser el 10 de març a Calldetenes i l’endemà es va detectar el primer cas a Vic, segons l’estudi.

Comparativa entre la crisi del 2008 i la crisi del 2020

L’Observatori Socioeconòmic d’Osona també ha donat a conèixer una comparativa, basada en un estudi del País Basc, entre la crisi del 2008 i l’actual, en la qual s’aprecien notables diferències entre totes dues, com ara l’origen (la del 2008 era financera i interna, i la del 2020 és externa i sanitària), l’àmbit geogràfic i els sectors més afectats (la construcció i la banca fa 12 anys, i serveis i indústria actualment). Pel que fa a la pèrdua de llocs de treball, el 2008 van ser permanents en els sectors afectats mentre que ara són temporals però amb el perill de poder acabar sent permanents o ampliar-se a altres sectors. El sector bancari (poc capitalitzat el 2008 i ara més capitalitzat i supervisat pel Banc Central Europeu), l’endeutament i la repercussió en les cadenes globals són altres paràmetres que es tenen en compte.

La comparativa analitza el tipus de canvi (amb un euro apreciat el 2008 i poc apreciat el 2020) i la política monetària, la qual 12 anys enrere tenia un marge d’actuació per a instruments tradicionals i, en canvi, ara no té marge però hi ha l’ús d’instruments no tradicionals com ara les compres massives de deute habitual. En el que sí coincideixen les dues crisis és en la política fiscal de la UE, amb poca incidència (despesa de l’1% del PIB tant en l’una com en l’altra).

Pel que fa a la política fiscal estatal, el 2008 la situació estava sanejada (superàvit pressupostari de més de l’1,9% i moderat deute públic del 35,8%, entre altres), mentre que actualment la situació està poc sanejada (dèficit pressupostari del -2,3% i gran deute públic del 96,6%, per exemple). La situació del mercat de treball també ha variat. Si en l’anterior crisi hi havia una moderada protecció de l’ocupació, ara la protecció és baixa.