Els Secrets i curiositats de la Plaça Major de Vic descoberts als Gremis de la FIHRT de la mà de Xavier Cervera i Fòrum Vicus
“Les meves visites no són classes d’història. Són un recorregut ple d’emocions i sorpreses” afirma Cervera al seu web,
Diuen amb saludable orgull que són a la plaça més bella de Catalunya. Aquest espai medieval i mil.lenari, té una primera referència documental al S.IX. La visita que ens han proposat enfoca la mirada en tots i cadascun dels detalls i curiositats dels edificis del mercadal i tira per terra la idea que fou una plaça edificada per poder-hi celebrar un mercat, ans tot el contrari.
Ens han explicat perquè el centre és amb sorra, sense pavimentar o perquè les façanes no estan alineades i tota mena de detalls que ens han accentuat les emocions que desprèn aquest espai únic.
|
Els Gremis hem pogut visitor l’edifici de l’Ajuntament de Vic , referenciat ja a finals del segle XIV, I que conserva d’aquesta època les voltes als baixos, destinades inicialment a la venda de peix i de carn i el primer pis, centrat en una gran sala estructurada a l’entorn d’una gran columna; aquesta estança fou destinada inicialment a lloc de reunió del consell i en l’actualitat conserva un magnífic teixinat policromat i és seu de la Galeria de Vigatans Il·lustres |
|
Posteriorment la Casa de la Ciutat fou ampliada als segles XV i XVI. L’any 1670 fra Josep de la Concepció va projectar una reforma més amplia de la qual destaca la torre presidida per l’escut de la ciutat obra de Francesc Grau i sobre la qual s’aixecà el 1820 el cloquer, conegut com la torre de les hores , amb el rellotge que impassible observa el anar i venir dels vigatans i el bullici comercial de cada setmana. A l’interior també correspon a aquest període la Sala del Consistori , a la qual s’accedeix a través d’una porta obrada per Francesc Moretó a l’entorn de l’últim terç del segle XVII. Finalment, la última reforma del conjunt de l’edifici consistorial, portada a terme a partir de l’any 1922, fou realitzada per l’arquitecte Josep M. Pericas . |
La ciutat de Vic i l’obra de Sert
La ciutat de Vic té la immensa sort de tenir la única catedral del món decorada per aquest pintor muralista. Precisament va ser a París, durant l’exposició universal de 1907 quan Sert hi va exhibir els primers esbossos que li van servir com a excel·lent promoció per obtenir encàrrecs de tot el món per decorar salons de França, Espanya, Anglaterra, Argentina i fins i tot els Estats Units. Aquest primer treball, però no es va materialitzar i, no és fins el 1927, quan decora amb gran èxit la catedral de Vic. Aquesta decoració va tenir una vida molt curta ja que va ésser destruïda durant la Guerra Civil.
El vincle de Sert amb Vic era tant gran que va voler iniciar novament aquest projecte i és l’any 1945 quan el finalitza. Són les pintures que hi ha encara avui en dia.
En aquell moment Vic va voler fer un reconèixer a l’artista i a la seva obra i el va nomenar fill adoptiu així com també li va donar la medalla d’argent. Sert moria aquell mateix any i després d’un funeral multitudinari a la mateixa catedral en el qual hi va participar tota la ciutat, va ésser enterrat al seu claustre gòtic. Podem afirmar per tant, que Vic és la ciutat de Sert, la ciutat que acull la seva obra més important, la catedral, i també les seves despulles.
La Casa de la Ciutat és rica en obra de Sert. Així doncs a l’entrada i la Sala de Consellers s’hi conserven fragments de la primera decoració de la Catedral: Homenatge a Orient i Homenatge a Occident ; a la biblioteca, hi ha l’esbós a escala natural d’Heliodor expulsat del temple i com a obra més vistosa, Les quatre estacions, que decoren el que coneixem com a Sala Sert on s’hi realitzen actes de petit format i els casaments civils. A la Sala de la Columna hi ha Els Segadors, un quadre adquirit fa pocs anys provinent d’una col·lecció particular. També s’hi troben els dos esbossos esmentats anteriorment: Les Noces de Camacho i Tríptic del Calvari.
Finament, cal recordar que Vic havia tingut durant uns anys a l’edifici de El Sucre, les pintures Les Noces de Camacho, que es van fer per decorar el menjador de l’hotel Waldorf Astoria de Nova York. En aquests moments hi ha unes reproduccions ja que el seu propietari, el Grupo Santander, les va traslladar al seu Centre d’Art a Boadilla del Monte, a tocar de Madrid.
Fòrum Vicus
Fòrum Vicus neix de la voluntat d’encomanar la passió per Vic i la comarca d’Osona per part dels eu creador, Xavier Cervera, qui proposa de compartir un seguit de recorreguts per redescobrir, junts, indrets, espais i racons que formen part del paisatge urbà d’un territori carregat de contrastos; d’un territori que ha sabut integrar tradició i modernitat, cultura i paisatge, art i patrimoni.
Xavier Cervera ens ha proposat una visita feta des d’una òptima molt personal, la seva, més enllà de la que puguem haver conegut a través dels llibres d’història i de les guies turístiques. L’interès per l’anècdota, el relat oral, el testimoni humà recollit en múltiples converses informals han esdevingut un pòsit personal per Xavier Cervera que, a través de Fòrum Vicus, vol posar al servei de tots aquells a qui, com a ell mateix, els agrada de preguntar-se què s’amaga rere les pedres que ens envolten.
El nostre guia es confessa un enamorat de Vic!