El Cavaller de Vidrà obre portes

L’emblemàtica finca de Vidrà s’estrena acollint events i vol posar les bases d’una futura fundació que vetlli per la recuperació d’entorns rurals

Per primera vegada en els seus més de 200 anys d’història, el Cavaller de Vidrà, una de les masies amb més renom del país, s’obre al sector de l’oci i el turisme per acollir events i celebracions. L’aposta de l’actual propietari, Josep M. Vila d’Abadal, vol ser un primer pas de cara a la creació d’una futura fundació que, amb el nom del mas com a icona, impulsi accions encaminades a revitalitzar els entorns rurals i a dignificar el territori.

La casa ha estat degudament rehabilitada per acollir tota mena d’events, des de casaments fins a reunions d’empresa, aniversaris o presentacions. La gran lliça de davant de la façana principal, d’uns 300 metres quadrats, juntament amb els jardins posteriors es converteixen així en escenaris privilegiats per a celebracions a l’aire lliure. Al mateix exterior, unes antigues corts són ara uns moderns lavabos; i els vells safarejos, la nova recepció. A dins, la planta baixa de la casa s’ha habilitat per donar lloc a tres espais amb cabudes diverses. La sala principal s’ofereix per a banquets i àpats per a una vuitantena de convidats; mentre que dues antigues corts, a banda i banda, són ara dues petites sales amb encant per a 36 i 14 comensals, respectivament. A més, l’antic graner, a la mateixa planta, servirà per atendre els preparatius dels càterings (l’equipament no disposa de cuina). En principi les dues plantes nobles superiors no s’obriran al públic, però no es descarta llogar alguna de les habitacions puntualment.
Més enllà de mirar de consolidar el Cavaller de Vidrà com un “emblema” d’un turisme “sostenible i de qualitat”, la iniciativa es proposa contribuir a dinamitzar el conjunt del sector de la restauració i els allotjaments del municipi. Tot plegat, a més, seria la punta de llança d’un objectiu encara més ambiciós: la creació d’una fundació –“hem d’acabar d’estudiar la fórmula legal exacta”, apuntava Vila d’Abadal– per promoure la revitalització dels entorns rurals i la “dignificació real” del territori. “Cada vegada es van perdent més masos, cada vegada hi ha menys pagesos, aquí a Vidrà mateix ja no en queden, i es van abandonant els pobles petits”, reflexionava Vila d’Abadal. La futura fundació podria liderar estudis sobre l’urbanisme dels petits municipis o, per exemple, “com recuperar les ruïnes del món rural”, avançava el propietari.

“La casa del Cavaller de Vidrà és, sens dubte, una de les més grans de la muntanya, amb la particularitat d’ésser tota ella construïda en un sol temps i sota un sol pla, a diferència de la major part de les grans masies, que són una juxtaposició d’edificis i cossos erigits en diverses èpoques”. Així la descrivia l’escriptor i pintor olotí Marià Vayreda. La casa nova de Vidrà, com l’anomenaven quan es va estrenar, també ha estat escenari de diferents episodis històrics, entre els quals destaca el fet que, durant la guerra dels carlins, es va fer servir com a quarter general i escola militar.