Quines novetats incorpora el nou Acord Interprofessional de Catalunya en matèria de polítiques de formació?

El V Acord Interprofessional de Catalunya (2018-2020) va ser signat per les organitzacions sindicals i patronals més representatives, en un acte encapçalat pel president de la Generalitat, Quim Torra, i que va comptar amb la participació del vicepresident del Govern, Pere Aragonès, del conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, i de la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón.

L’acord és fruit del consens assolit entre els actors econòmics i socials, i ha de permetre avançar en qüestions com la formació professional, l’ocupació i la igualtat de gènere, com a punts d’inflexió per a la millora del mercat de treball en el seu conjunt.per

Resum de propostes de formació i ocupació

L’AIC disposa de dos capítols específics per tractar les qüestions i mesures que els agents han acordat com a necessàries en l’àmbit de la formació i l’ocupació; tanmateix, la qüestió de la formació queda recollida al llarg de l’acord com una mesura transversal lligada a molts altres àmbits.

Com a novetats més significatives en formació professional, s’incorporen noves polítiques de prospecció de necessitats formatives i d’activació de la formació i el seu reconeixement, com a factor essencial del nou model productiu. S’aposta així mateix per la FP Dual o pel model d’alternança per aconseguir un nou model industrial més integrador i competitiu.

Aquest nou acord incorpora, com no podia ser d’altra manera, la necessària adaptació dels sistemes formatius (tant professional com universitària), per donar resposta a la demanda prevista de nous perfils relacionats amb la Indústria 4.0 com a element clau perquè Catalunya sigui un territori líder en l’adopció de la quarta revolució industrial. En aquest sentit, l’acord aposta preferentment per la formació professional en modalitat dual o alternança, així com per la formació contínua de les persones treballadores, per tal que puguin adaptar-se a aquests nous processos productius de manera simultània a la seva implementació.

Així mateix, es posa de manifest la necessitat que la negociació col·lectiva sectorial faci una actualització permanent de l’organització professional per tal d’adaptar-la als canvis i necessitats productives i de l’organització del treball, integrant així les noves realitats professionals emergents, les noves funcions i els drets i deures professionals de les noves activitats. Es reafirma així el rol clau de la negociació col·lectiva en el desenvolupament present i futur dels sectors productius, com a motor de l’economia catalana i de la creació d’ocupació de qualitat.

Les parts signatàries de l’acord reafirmen el seu compromís i responsabilitat en els àmbits de la formació i l’ocupació, i, en aquest sentit, insten l’Administració a la creació d’una unitat de coordinació de les comissions de formació professional amb les facultats que es descriuen a continuació:

-Rebre les propostes i recomanacions que emanin de les comissions de formació professional dels convenis col·lectius sectorials i d’empresa.

-Potenciar els processos d’acreditació de competències així com sol·licitar-ne l’agilització.

-Recollir la informació de les pràctiques realitzades a Catalunya, incloent-hi la relativa a les activitats realitzades, les capacitats assolides i les condicions en què s’han portat a terme.

-Participar en la definició dels perfils professionals i la formació idònia dels tutors en relació a les pràctiques, així com en els aspectes formatius de contractes laborals.

-Realitzar l’avaluació i seguiment de les mesures i clàusules en la matèria incloses en els convenis col·lectius i d’empresa.

Un altre acord interessant que incorpora el nou AIC és la utilització dels permisos individuals de formació per a facilitar l’accés de les persones treballadores als processos d’avaluació i acreditació de les competències, amb els quals la persona treballadora disposarà de fins a 200 hores laborals per any acadèmic per assistir a les fases d’assessorament i avaluació, sense cost per a l’empresa on presta els seus serveis.

S’introdueixen així mateix recomanacions als plans de formació de les empreses com la definició de continguts que garanteixin la qualitat de les accions formatives, la promoció de l’acreditació i el reconeixement de competències, vetllar per la vinculació de la formació als sistemes de certificació professional, la inclusió de mesures que garanteixin la igualtat de tracte i la no discriminació, i preveure accions de desenvolupament de competències digitals per fomentar-ne l’adquisició i millora.

En aquest ordre de qüestions, l’Acord Interprofessional de Catalunya insta l’Administració a fer el desplegament efectiu de la Llei 10/2015, de Formació i Qualificacions Professionals, i de la Llei 13/2015, del 9 de juliol, d’ordenació del sistema d’ocupació i del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya.

En darrer lloc, l’Acord reafirma l’important valor estratègic del Pacte Nacional per a la Indústria en el desenvolupament del teixit econòmic català, i de les polítiques públiques, sectorials i industrials, entre les quals hi ha l’eix de la formació.