El Govern rep l'informe del Consell Assessor per a la Reforma Horària sobre les conseqüències de la supressió del canvi horari

L'òrgan consultiu dona suport a l'eliminació del canvi d'horari de primavera i tardor i recomana el manteniment de l'horari d'hivern (GMT+1) tot l'any

  
·         L’Executiu va encarregar l’informe ara fa un mes després de la decisió anunciada per la Comissió Europea d’iniciar el procés per suprimir el canvi horari a la UE

 

El Govern ha rebut l’informe del Consell Assessor per a la Reforma Horària en el qual s’analitzen les conseqüències de la supressió del canvi horari i es planteja la necessitat de debatre el retorn al fus horari de Greenwich, en comptes del fus actual de Berlín.
 
L’Executiu va encarregar aquest informe el passat 12 de setembre, després de la decisió anunciada pel president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, d’iniciar el procés per tal de suprimir el canvi horari al conjunt de la Unió Europea, un cop valorats els resultats d’una enquesta pública realitzada als seus 28 estats membres entre el 4 de juliol i el 16 d’agost. L’Executiu considerava necessari conèixer amb detall quines són les afectacions que poden tenir en els diferents àmbits cadascun dels horaris, el d’estiu i el d’hivern, i quin seria el més adequat per al nostre país.
 
Dictamen del Consell
El Consell Assessor per a la Reforma Horària dona suport a l’eliminació del canvi d’horari de primavera i tardor i recomana el manteniment de l’horari d’hivern (GMT+1) tot l’any. El text posa de manifest que Catalunya pateix una desorganització horària fruit de diferents elements, entre els quals cal remarcar la decisió de situar Espanya en el fus horari GMT+1 l’any 1940, la qual cosa va generar una distorsió respecte de l’horari solar. La diferència entre l’hora oficial i l’hora solar es veu agreujada amb el canvi d’horari de primavera, que afegeix una hora més de llum al vespre. Això provoca efectes perjudicials en la salut, com ara alteracions del son, cansament i més risc d’accidents cardiovasculars.
 
D’altra banda, no hi ha dades disponibles que acreditin els beneficis econòmics que pugui tenir un suposat estalvi energètic derivat del canvi horari, o que aquests puguin ser superiors als costos socials i sobre la salut del canvi.
 
Un cop justificada la conveniència de mantenir sempre el mateix horari, l’informe analitza quin és el més beneficiós per a la població. L’horari d’estiu, GMT+2, presenta com a principal problema la manca de llum al matí durant els mesos d’hivern, ja que no es fa clar fins a les 9.15 h. Més llum al vespre i poca al matí, pot produir més alteracions del son, més discrepància horària -especialment en persones que ja de per si tenen el ritme de son endarrerit- i privació de son. En el cas dels nens i adolescents, aquest horari no quadra amb els horaris escolars i afavoreix la tendència vespertina, amb la qual cosa pot disminuir el rendiment acadèmic.
 
Per aquest motiu, els experts conclouen que l’horari d’hivern és el que s’ajusta més a les hores d’activitat de la població, atenent sobretot les jornades laborals i els horaris escolars actuals.
 
Fus horari: Londres o Berlín?
L’informe també aborda el debat d’adoptar el fus horari de països com el Regne Unit, Irlanda o Portugal, el GMT0, o de mantenir el fus horari actual, el GMT+1, adoptat pel règim franquista per alinear-se amb l’Alemanya nazi. Actualment, França, Bèlgica, Holanda i Luxemburg també se situen en l’horari de Berlín, i la competència sobre el fus horari d’adscripció correspon a cada estat. Per aquest motiu, el Consell Assessor considera que aquest debat s’ha de produir en el marc d’una reordenació europea en la qual hi participin aquests països.
 
Així mateix, segons adverteix l’informe, les conseqüències econòmiques de situar Espanya en un fus horari diferent als països veïns, és a dir, situar-se en l’horari de la Gran Bretanya i de Portugal i Irlanda, són impredictibles i caldria avaluar-ne l’impacte abans de prendre-ho en consideració.
 
Finalment, el Consell Assessor per a la Reforma Horària insta el Govern de la Generalitat a difondre el contingut del dictamen entre el Govern central i els estats de la Unió Europea amb qui Catalunya comparteix el fus horari i les institucions europees, i a reclamar a les institucions europees un debat global de reordenació que permeti cercar un consens sobre la distribució dels estats en els fusos horaris.
 
L’òrgan assessor també sol·licita que s’impulsin les mesures que recull el Pacte per a la Reforma Horària a Catalunya, aprovat el 17 de juliol de 2017, de manera que sigui possible harmonitzar els diferents usos del temps, amb l’horitzó de l’Objectiu 2025 com a moment d’adaptació dels horaris als de la resta del món.